| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
divendres, 17 d'octubre de 2008 > L'«efecte Frankfurt» continua impulsant traduccions a altres llengües
«La mala dona», de Marc Pastor, a l'alemany i a l'italiàV.G.. Barcelona La cultura catalana torna a ser present a la Fira del Llibre de Frankfurt, que es va inaugurar dimecres, un any després d'haver estat la convidada d'honor i que els agents literaris continuen enllestint traduccions com ara La mala dona, de Marc Pastor, premi Crims de Tinta, que es traduirà a l'alemany i a l'italià. Armand Puig és un altre dels autors que desperta interès.
Un any després d'haver ocupat la plaça d'honor de la fira del llibre més important del món, l'efervescència al voltant de la cultura catalana no s'ha esvaït a Frankfurt. Així ho posen de manifest les traduccions que s'estan enllestint aquests dies a la fira i els diversos actes organitzats al voltant de la literatura catalana. Una de les darreres traduccions ja acabades és La mala dona, de Marc Pastor, premi Crims de Tinta. L'editorial La Magrana n'ha venut els drets d'autor a l'alemany i l'italià. Aquestes traduccions se sumen als 53 títols que es van publicar l'any passat, 14 dels quals corresponen a llibres clàssics i 39 són de temàtica contemporània. Alguns han assolit un gran èxit entre el públic teutó, com ara Tota una vida, d'Ada Castells, que ja suma la tercera edició, o Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i L'estiu de l'anglès, de Carme Riera. D'altra banda, El millor dels mons, de Quim Monzó, acaba de sortir en italià, segons informa Quaderns Crema, i Mil cretins s'està traduint al grec, l'alemany, al romanès i al gallec. Armand Puig, autor de Jesús, un perfil biogràfic, és un altre escriptor, segons es diu des de Proa, que ha despertat l'interès ferm d'una editorial americana. Els 53 títols traduïts l'any passat han rebut una subvenció del Llull. Gràcies als ajuts, el 2003 es van traduir 44 títols en català a 17 idiomes; l'any següent van ser 57 a 12 dotze idiomes, i el 2005 van arribar a ser 59 a 12 idiomes. Ahir es va presentar el projecte Euro-enciclopèdia, liderat per Enciclopèdia Catalana per crear un Nomenclàtor Enciclopèdic Europeu, unint la informació de les enciclopèdies adherides. De moment, 18 editorials de 16 països van mostrar-s'hi interessades. Dins del programa d'actes, avui està previst l'intercanvi entre la poetessa turca Bejan Matur i el poeta Albert Roig, Poetry alive, i demà Jordi Puntí dialogarà, com a representant de la cultura catalana, amb Mine Sögüt, representant de la cultura turca, que és la convidada d'honor actual, i Zhang Jie, representant de la xinesa, convidada la propera edició. Els autors reflexionaran sobre el panorama narratiu actual. També aquest dissabte es trobaran editors catalans i estrangers per presentar la revista New Catalan Fiction a l'estand de l'Institut Ramon Llull (IRL). L'espai, de 30m², inclou dos-cents llibres d'autors catalans traduïts i està dedicat a Mercè Rodoreda, en motiu del centenari del seu naixement, i a Maria-Mercè Marçal, en el desè aniversari de la seva mort. L'editor del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, Frank Schirrmacher, va rebre ahir el Premi Periodístic de la Fundació Catalunya Oberta, que té una dotació de 10.000 euros, en reconeixement a la seva trajectòria. L'editor va assegurar que «Catalunya se'n sortirà, perquè és una societat fortament arrelada i en aquest sentit ho ha fet molt bé.» Schirrmacher (Wiesbaden, Alemanya, 1959) és autor, a més, d'un estudi que ha tingut molt de ressò, El complot de Matusalem, en què estudia l'envelliment de la societat als països europeus. Segons el guardonat, és la primera vegada, des de l'edat mitjana, que el teixit social té un predomini de persones d'edat avançada i això afecta els mercats. |
)
 | |||
|