L'Audiencia Nacional ha admès en una sentència que el tabac provoca càncer, però també conclou que l'Estat no té la responsabilitat directa d'aquests efectes nocius, perquè no obliga ningú a fumar. Jurídicament aquest reconeixement té la seva transcendència, però que el tabac és perjudicial se sap des de fa molts anys i, amb tota la comprensió i solidaritat envers els afectats de càncer o d'altres patologies degudes (en tot o en part) al consum de tabac, crec que no tenen raó quan responsabilitzen les administracions o les empreses tabaqueres de la seva malaltia, sobretot ara que ja fa temps que les autoritats sanitàries adverteixen dels perills del tabac i en limiten el consum. Com indica el llibre de Zaragoza y Llanos Tabaco y salud, publicat a l'Estat espanyol l'any 1980, i que va passar desapercebut, les primeres publicacions mèdiques que amb rigor científic i àmplia difusió ja advertien sobre els perills del tabac daten dels anys 1930, i poc després es publicaven dades que demostraven la relació entre fumar i el càncer de pulmó i altres malalties (respiratòries, gàstriques, cardiovasculars i hepàtiques). Molts dels que vàrem néixer als anys 1940, sabíem d'algú al qual els metges desaconsellaven fumar i no podia, o no volia, deixar de fer-ho. Des de fa molt temps, no es pot al·legar ignorància dels efectes perjudicials d'aquest hàbit tòxic i passar la responsabilitat de la decisió de fumar a tercers. Altra cosa és si es poden provar pràctiques fraudulentes per part de les companyies tabaqueres, fora del marc legal vigent, i en aquest àmbit sembla que hi ha alguns fets, i també llegendes urbanes que no sempre s'han pogut demostrar.

Quina relació té això amb l'alimentació? Hi ha dos tipus de relacions, una d'anecdòtica i una altra per analogia. La primera deriva del fet que el Codi Alimentari Espanyol, publicat l'any 1967 i que va ser el marc general de la legislació alimentària, avui ja pràcticament superat encara que en certa manera vigent, dedica un capítol als aliments estimulants i derivats, en el qual inclou el tabac juntament amb el cafè, el te, el cacau i altres estimulants. No sembla un encert considerar el tabac com un aliment. Els redactors d'aquesta normativa sabien que el tabac és perjudicial, però calia regular una sèrie de normes higièniques, com a mínim, ja que el tabac està en contacte amb la boca i els seus productes entren per les vies alimentàries i respiratòries.

Per altra banda, tots sabem que les prohibicions dràstiques no solen ser la solució. Només cal pensar en la ineficàcia de les «lleis seques» per combatre l'abús de les begudes alcohòliques. Altra cosa és que calgui controlar i limitar els abusos, especialment en la gent jove. A casa nostra hi ha hagut intents en aquest sentit que no han reeixit i caldria fer alguna cosa.

Tabac i obesitat En l'actualitat la qüestió important és l'analogia. El càncer no és l'única preocupació social sobre la salut. Els problemes derivats de l'obesitat estan sobre la taula. Als Estats Units, on posar demandes per treure's la responsabilitat personal de sobre i demanar diners és gairebé un esport nacional, ja fa uns anys que se n'han plantejat contra les empreses que elaboren hamburgueses i altres aliments similars, injustament i demagògicament qualificats d'«aliments porqueria», ja que se'ls considera culpables de l'obesitat. El tabac és sempre perjudicial. Les hamburgueses no, si tenen la qualitat que la legislació exigeix i formen part d'una dieta correcta. És que ens hem oblidat que abans en dèiem bistecs russos i ningú els criticava? Menjar massa hamburgueses és dolent per a la salut, com ho és menjar massa carn, ni que sigui vedella de Girona (producte que us recomano, això sí, amb moderació). Una vegada vaig sentir una sàvia resposta de Ferran Adrià a la pregunta de què en pensava de les hamburgueses i del fast food en general: «Jo, per aquest preu, no podria oferir res millor.» Ara que patim la crisi, procurem que les persones no es vegin obligades a consumir massa aliments barats, per no poder comprar el que voldrien, però no carreguem el mort al producte sinó a qui en fa una mala tria. No ens cansarem de repetir que no hi ha aliments bons i dolents, sinó bones o males maneres de combinar-los.