Lluny de la polèmica partidista i els focus mediàtics, envoltat de camps de panís i arbres fruiters al petit poble del Tarrós, trobem Josep Companys. L'altre nét. O, més exactament, el nét del germà del President. El renebot. «El meu avui era el germà gran i es va quedar a casa, al Tarrós. L'altre, el petit Lluís, el van enviar a Barcelona a estudiar.» Amb el temps, el seu besoncle es va convertir en President de la Generalitat.

Ahir a la tarda, Josep Companys va anar al terreny que tenia la seva família a la vora de la carretera de Tàrrega. Allà s'hi ha instal·lat un auster monument del president afusellat darrere d'una filera de xipresos que representen els murs on van morir el President. Mentre Josep Companys espera, el lloc es va omplint de veïns del Tarrós que volen anar, un any més, a homenatjar qui va ser el seu veí més il·lustre. Alguns li donen el condol per la pèrdua del seu besoncle. Josep Companys dedica uns minuts de conversa a tothom. Al Tarrós, m'explica un d'ells, són tan pocs habitants que les branques dels arbres genealògics s'entrecreuen una vegada i un altre, generació rere generació, de manera que és difícil trobar algú que no estigui emparentat remotament amb el president.

Josep Companys no està gaire content, amb la polèmica d'aquest any, ni amb la utilització que s'està fent de la família del President. De, fet, no està gents content. No comparteix la iniciativa de la néta d'iniciar els tràmits per a la «restitució» del nom de Lluís Companys. «Com a familiar la entenc, ho respecto i li dono tot el meu suport, ja li he dit, però crec que s'hauria de fer d'una altra manera». Segons Josep Companys, la «restitució» és un eufemisme que vol evitar la veritable justícia amb el seu besoncle, que seria l'anul·lació del judici. «La del meu besoncle i la de la resta d'assassinats pels judicis franquistes», sosté.

Josep Companys està doblement indignat. A més de la picabaralla entre partits a l'hora d'afrontar la reparació històrica de la mort de Companys, el renebot del President forma part de la Comissió de la Dignitat, que ahir va emetre un dur comunicat per haver estat expulsada d'una reunió del Memorial Democràtic. «És inconcebible, la Comissió de la Dignitat ha treballat molt amb el tema dels papers de Salamanca i per les víctimes del franquisme, i ara se li dóna aquest tracte», es queixa.

A l'auster monument del Tarrós s'hi arriben també alcaldes i polítics de les terres de Lleida, i el vicepresident del govern, Josep Lluís Carod Rovira. El vicepresident tanca els discursos amb una elocució especialment brillant sobre la dignitat, la memòria i la resistència. Només un petit incident amb el micròfon desllueix el discurs.

Al final de l'acte, els veïns desfilen cap al Tarrós, Josep Companys torna a casa, i la política catalana segueix el seu curs, capritxosa i barroca, incerta, entrecreuant discursos i idees generació rere generació.