dijous, 16 d'octubre de 2008
> La guardiola islandesa
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Entre les amenitats que veiem aquests dies, com ara el lliurament dels brokers a l'oració i a la vida pietosa –vejam si encara algun renuncia al món i entra a la cartoixa– hi ha l'aplicació de la llei antiterrorista contra l'estat d'Islàndia. El govern del Regne Unit ha decidit congelar els béns islandesos a les illes britàniques tot basant-se en una llei antiterrorista. No és pas que la pacífica i remota Islàndia hagi passat a formar part de l'eix del mal i amenaci anihilar els súbdits de sa graciosa majestat, no. El que passa és que els han fotut els quartos i no els els volen tornar. Els anglesos s'han emprenyat tant que han decidit aplicar la legislació antiterrorista als béns islandesos a les illes. Primer els congelaran i, després, si no hi ha entesa amb els nòrdics, els confiscaran. En els anys de prosperitat, els britànics duien els diners als bancs islandesos perquè donaven un interès molt eixerit. Més de tres-cents mil particulars i més de cent ajuntaments havien posat a la guardiola islandesa una quantitat de diners que, amb el canvi, són més de cinc mil milions d'euros. Tot i la climatologia glacial, les lliures esterlines creixien amb ufana i es multiplicaven amb alegria en el país dels guèisers i del bacallà. Però amb la sacsejada de les últimes setmanes, els principals bancs islandesos –en definitiva bancs d'un país petit i a la intempèrie– han fet fallida i han sigut nacionalitzats. I ja tenim el conflicte. El govern islandès no està disposat a cobrir els dipòsits estrangers dels seus bancs i els anglesos volen recobrar els diners, és clar. Brown ha assegurat que el govern anglès respondrà d'aquests dipòsits i després procurarà cobrar la factura als islandesos. Per començar els ha aplicat la llei antiterrorista. I més endavant ja veurem. No cal dir que els governants islandesos s'han ofès. Ells no han posat cap bomba, afirmen. Són els diners que s'han fos... Sembla que se'n fonen molts, de diners, aquests dies. Però no ens en refiéssim. Els diners, en realitat, no es fonen mai. Només fan com els cargols, que, en temps de sequera, s'amaguen.
|
)
