Si el temps ho permet i l'autoritat no ho impedeix, aquest capvespre s'inaugurarà el Màgic Badalona, complex comercial i ludicoesportiu destinat a ser la nau capitana de la Capital Europea del Bàsquet, sense que de moment s'hagi definit gairebé gens el que vol dir això de la capitalitat europea i, pel que sembla, tampoc no hi hagi interès a definir-la. La inauguració oficial tampoc no serà gaire complerta, ja que el component lúdic està a mig fer, amb les tretze sales de cinema definides però no acabades i el gran espai d'oci prou penjat per no saber quin tipus d'equipament aixoplugarà, a més d'estar pendents del museu del bàsquet, irresolt per la manca de mà d'obra de paletes, lampistes i del poder imaginatiu dels decoradors. Resumint, aquest vespre s'inaugura el component comercial del complex, amb l'interès gens amagat que els concessionaris dels negocis puguin fer el Nadal abans de Pasqua (o era la Pasqua abans de Rams?).

Entre Nadal i Pasqua, amb Rams pel mig, la veritat és que s'ha erigit una immensa pilota en terreny públic, cedit en concessió a una societat avalada pel color verd-i-negre, per fer un negoci rodó que, de passada, subvencionarà un xic la penya de la Penya i una petita base de l'esport de base, mentre concessionaris, constructors, arquitectes i amics i coneguts cantaran les excel·lències de tan noble complex, sobretot quan vegin els números dels seus comptes corrents.

En aquest jorn de tan significativa inauguració, és fàcil elucubrar sobre la futura implantació d'El Corte Inglés, precisament no gaire lluny del complex de la pilota, que donarà el cop definitiu a la modificació del mapa comercial de la ciutat, augmentant extraordinàriament l'oferta de consum en una àmplia zona d'influència que traspassa les fronteres del municipi. Amb un i altre grans pols d'atracció comercial, a més del macropolígon de Montigalà, segur que Badalona s'aferma en la seva vocació de gran mercat de Catalunya.

Malgrat això, els comerciants de la comarca no estan gens contents. Fan números i sospesen les dificultats d'una forta competència, mentre evoquen un mercat saturat i un moment econòmic gens optimista. La implantació total d'uns 20.000 metres quadrats de punts de venda és forta i el ram dels botiguers, històricament propensos a la queixa, estan desesperats. Però la seva queixa és una manera d'escopir al cel. Fins ara, Montigalà atrau un 10 per cent de les compres i fora de la ciutat n'hi van a parar un 15 per cent. D'entrada, els dos nous pols d'atracció semblen destinats a disputar-se aquesta franja del 25 per cent, però no pas a captar altres consumidors. El 75 per cent dels consumidors són més propensos a quedar-se als barris o als centres comercials oberts. O, almenys, això és el que diuen les enquestes.

Amb tot, el sotrac en el món del comerç és evident i, davant el repte, el petit i mitjà comerç ha de saber respondre. Cal fer-ho especialitzant les botigues, modernitzant els serveis, creant forts pols comercials, reclamant un bon servei municipal d'aparcaments, fent gala de professionalitat, requerint el bon funcionament de la neteja i la urbanització, comprometent la massa temps pendent modernització dels mercats municipals i, sobretot, creient que el comerç de proximitat, federat i creatiu, pot ser una peça fonamental en l'entramat ciutadà.

Des del meu coneixement del món del comerç i des de la meva vocació de consumidor en mercats i botigues de proximitat, he de retreure a molts comerciants que siguin massa ploramiques i tinguin una visió estreta de les possibilitats comercials de la ciutat. Apostar per un comerç modernitzat, actiu i alegre és el futur. Ah!, i sent exigents amb l'administració, des del ple coneixement de quins són els deures d'uns i d'altres.