Es prepara sarau medieval (música, llibre i exposicions) a Miravet, per commemorar els set-cents anys de l'abolició de l'orde del Temple, aquells frarets de la nostra cristiandat que, amb una creu vermella al pit (sobre el blanc mantell) i l'espasa a la mà, van tractar de reconquerir Terra Santa, i la nostra, de la moreria ocupant. Un cop van tenir feta la feina, a principis del segle XIV, l'any 1308 (ara en fa set-cents), el rei de França i el papa de Roma –i per extensió el nostre rei, Jaume II– devien dir-se: «Saps què? Els acusem d'heretgia i, com que són rics, ens quedem el botí i santes pasqües.»

Bé: és clar que no es poden ventilar així gairebé dos segles d'història, entre 1118 i 1312, com ens ha descrit, en cinc-centes documentadíssimes pàgines, l'historiador Josep M. Sans i Travé, en el seu llibre La fi dels templers catalans (Pagès Editors), que es presenta aquest dissabte al migdia, a l'Església Vella de Miravet, sota els rocs imponents del castell.

El senyor Sans i Travé, de Solivella (Conca de Barberà), director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, home de múltiples ocupacions arxivístiques i documentals, un dels nostres màxims especialistes en els ordes militars medievals (Temple, Hospital, Calatrava, etc.), ha produït, després d'anys de dedicació, un dels seus llibres fonamentals, escrit «amb la voluntat de ser entès i fins i tot amb un punt de simpatia, per damunt de l'esvoranc dels segles», com escriu al pròleg el senyor Joan Maria Pujals, exconseller de Cultura, que també sap de què va la història, ja que no en va nasqué prop del cap de Salou, on les naus de Jaume I, el 1229, van salpar cap a Mallorca, amb un carregament humà, format, també, per templers.

El cas és que, des de l'Ajuntament de Miravet, actualment en mans de la comanda republicana de la Ribera, són perfectament conscients del pes històric que tenen damunt. I així, ja l'any passat per aquestes mateixes dates, uns cinquanta miravetans van visitar, convidats, la comanda templera del Masdéu, al Rosselló, al poble de Nils-Pontellà, de les primeres que sofrí el rigor del rei francès.

Ara, aquests dies, seran els francesos d'aquest poble –uns «francesos» que encara parlen català– que visitaran Miravet per participar en aquestes jornades sobre la fi de l'orde del Temple (1308-2008). Les autoritats miravetanes retornen l'hospitalitat del nord i els conviden, com bons i antics hereus dels «cavallers de Crist», a venir al sud.

D'igual manera, com van fer aquells frarets resistint el setge reial al castell, els encarregats actuals de la custòdia de la fortalesa templera i del poble han convocat els monjos que quedin a la «província» catalana a celebrar capítol vora l'Ebre. Així ho han fet saber fra Borrell de Ca Pantoni, comanador de la batllia miravetana, i el seu adjunt cultural, el lloctinent fra Sáez de Ca Rossenda, els quals, amb l'ajut del Centre d'Estudis Templer Comarcal, volen reviure –amb aquells que mantinguin l'esperit religiós-guerrer dels templers– aquells fets i, segurament, en certa manera, actualitzar-los, donant a entendre que aquestes terres riberenques, amb els seus castells i béns (terra, aigua, aire, gent), continuen essent assetjats de les mil maneres que sap fer el poder en curs. Tu ja m'entens, que deia Raimon.

Tot plegat per dir que, aquests dies, es viurà a Miravet una emulsió d'història i d'humanitat, certament «per damunt de l'esvoranc dels segles», com bellament ha dit Pujals. Potser, sentint els nostres germans francesos, enyorarem la terra estatalment esquarterada; amb tota seguretat, escoltant les peces del Setge per la Banda de Música de Miravet, ens agafarà un calfred èpic ja impossible; molt possiblement, escoltant els parlaments dels polítics locals, comarcals i regionals (Toni Borrell, Josep Solé Arnal i Xavier Vega), enyorarem la vella puixança d'aquesta terra, que ells avui restauren, talment com en el pla cultural hereus templers com Josep Moragrega i Albert Pujol, entre tants.

I, en fi, sentint les dissertacions de Joan Fuguet, de la comanda de Barberà de la Conca, sobre l'arquitectura templera, i del mateix Sans i Travé sobre el seu llibre, potser acabarem adonant-nos com ens han anat assetjant al llarg dels segles. No seria exagerat pensar que, induïts pel verb àgil, engrescador i documentat de Sans, els primers templers del segle XXI ocupessin algunes dependències del cèlebre castell de Miravet. La qüestió és estar preparat pels setges actuals, ara que també van mal dades.