Benvinguts siguin, el Bòlit, el Niu i el Centre d'Art Contemporani, si això serveix per despertar opinions de tot tipus, i si un dels objectius dels promotors de tota la moguda ha estat que la ciutadania hi participés, en part ja s'ha assolit, sobretot amb el tema del Niu. Tots aquests debats fan que la gent, en comptes de parlar de la crisi d'economia, se n'oblidi i parli de la pròtesi afortunada o desafortunada instal·lada damunt la Sala de la Rambla.

Les pors i conflictes que genera el poder de la paraula, molt sovint ens deixen muts, és fàcil caure en conceptes tendenciosos amarats de prejudicis que tot sovint generen apriorismes d'avantguardistes conceptuals, moderns i postmoderns contra arcaics nostàlgics del passat i pessebristes. Ningú vol ser titllat d'arcaic, ni passat d'història. Per tant, el millor és callar i fer veure que ho entens tot.

L'acceptació o no de l'obra feta per l'artista arquitecte Ciruega que ens han endossat a la Rambla amb el nom de Niu no ens hauria d'acomplexar, per més que hagi estat seleccionat a la nova Biennal de Venècia, perquè la pròtesi en qüestió desorienta i per més discurs que s'hi munti al darrere continuem amb molts interrogants. Un full rebut per poder-me orientar diu que aquest artista ha fet, entre d'altres, Azoteas de alquiler, i per saber del seu fet social artístic ens expliquen que actua de catalitzador entre els que administren serveis des del poder i els usuaris». Més perplexa quedo i desinformada. Tot i sent contemporània, sé que no ho sóc, perquè no ho capço.

La frase que no és meva però que diu que «l'art és per a tothom, però només una minoria ho sap», la trobo exemplar per il·lustrar el que vull dir.

Abans de construir una gran catedral de l'art, inicialment s'ha de construir un bon equipament d'idees com a suport d'uns fonaments que haurien de ser prou sòlids per justificar els perquès de la construcció definitiva del temple de l'art, esperat des de només fa 35 anys.

Jo de tot plegat n'he tret una molt bona conclusió, i és que demà mateix penso edificar damunt del terrat de l'Ajuntament de Girona un estudi taller amb plaques solars i tot, que no vull ser titllada de poc respectuosa amb el medi ambient, i per la meva obra experimental construiré un discurs social amb el tema Els que no tenen sostre experimentaré tutti quanti. Els que potser es poden emprenyar són els sense sostre, que no tenen on caure morts. Mentrestant, jo estudiaré el sexe dels àngels.