El 15 d'octubre del 2004, María Teresa Fernández de la Vega prometia, prop del mur en què va ser afusellat, l'any 1940, que l'any següent es podria «homenatjar novament el president Companys i fer-ho amb el seu nom rehabilitat». No només això. La vicepresidenta de l'executiu estatal garantia que s'iniciarien els tràmits «que permetessin l'anul·lació del consell de guerra sumaríssim a què va ser sotmès el president de la Generalitat Lluís Companys i a rehabilitar públicament el seu honor». Ni el 2005, ni el 2006, ni el 2007. Tot just aquest dilluns, el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va acompanyar la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, a la reunió prevista amb el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, per presentar-li la declaració de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident. Fernández Bermejo es va comprometre a resoldre-la «en breu». Ara caldrà veure què entén el govern espanyol per «breu», més encara quan la promesa de De la Vega ja acumula quatre anys de retard i després que la llei de la memòria històrica aprovada al Congrés no permeti l'anul·lació dels judicis sumaríssims, tot i que ICV, que n'és la principal impulsora, pensa que «n'obre les portes».

FINS A 13 RESOLUCIONS
I no és pas que el Parlament no ho hagi demanat de manera reiterada. La cambra ha aprovat fins a 13 resolucions en els darrers 28 anys en defensa del president català, l'última durant el debat de política general, a finals de setembre. La primera iniciativa, però, es remunta en l'any 1982, segons s'informa des de l'agència Efe, quan es va aprovar un text que defensava «la igualtat jurídica de tots els combatents en la Guerra Civil espanyola». Va ser en la segona legislatura, el 1985, quan es va abordar la primera proposta de resolució que instava el govern espanyol de manera directa a la revisió de la sentència del consell de guerra sumaríssim de Companys. La iniciativa, que venia d'ERC, va defallir en esgotar-se la legislatura i després d'haver intentat arribar a un acord amb Madrid. En la tercera legislatura, i coincidint amb el 50 aniversari de l'assassinat del president, es van plantejar fins a cinc iniciatives parlamentàries, en què es reivindicava, per exemple, Lluís Companys «i totes les víctimes innocents de la Guerra Civil». Però les proposicions de llei d'ERC que exigien l'anul·lació del president no van prosperar. Fins que el 2002 el Parlament va aprovar una resolució en què es demanava explícitament «la rehabilitació jurídica i històrica» de Companys.