Les relacions entre veïns sempre són complexes. No s'escapen d'això Aragó i Catalunya. La iniciativa del govern d'Aragó d'estudiar una candidatura olímpica amb Andorra que no inclogui, d'entrada, les pistes catalanes n'és l'últim episodi. Aragó ha convertit l'esquí en una de les seves grans apostes estratègiques. El 2002 el govern aragonès va crear l'empresa pública Aramon, i va prendre el control accionarial de totes les estacions. Aquesta aposta ha de competir amb les pistes i els equipaments dels altres territoris que incorporen la marca Pirineu, i més directament amb Catalunya i l'Aran, les quals, a més, tenen una estructura diferent, de capital privat, malgrat que en els últims exercicis els problemes financers d'algunes estacions han fet entrar capital de la Generalitat a la seva gestió.

A més d'aquesta competència pel món de l'esquí i el turisme d'alta muntanya, Aragó i Catalunya mantenen estira-i-arronses en altres àmbits, però també acords estratègics que beneficien tots dos territoris. En el primer grup destaca el conflicte per les obres d'art de les parròquies de la Franja de Ponent que són al Museu Diocesà de Lleida. La segregació de les parròquies de la Franja que havien estat del bisbat de Lleida des de feia segles va encendre el conflicte, ja que el bisbat de Barbastre, amb el suport del govern aragonès, reclama aquestes obres adduint que pertanyen a les seves parròquies. El litigi ha passat pels tribunals vaticans, que han donat la raó al bisbat de Barbastre i obliguen el de Lleida a lliurar les obres. Però ara és el torn dels governs i del litigi civil, ja que la Generalitat i l'Ajuntament de Lleida, copropietaris també del Museu Diocesà, consideren que la titularitat és del museu i no volen cedir-les.

Un altre punt de fricció és el lingüístic. Fa més de vint anys que Aragó estudia fer una llei de llengües que doni caràcter oficial a l'aragonès i el català, que es parla a la Franja, però el malestar que això provoca en els sectors més anticatalanistes de la comunitat han fet retrocedir fins ara el govern aragonès. El mateix govern que, a més, va enviar uns quants capítols de l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol.

En canvi, Aragó i Catalunya comparteixen el projecte d'Euroregió i van ser uns grans aliats a l'hora d'oposar-se al transvasament de l'Ebre que va planificar el govern de José María Aznar. L'aliança es va trencar quan la Generalitat va apostar l'any passat per un transvasament d'urgència de l'Ebre cap a l'àrea de Barcelona, al qual es va oposar amb contundència el govern aragonès.