dimarts, 14 d'octubre de 2008
> Un «divertimento» sobre l'estupidesa
cinema
«QUEMAR DESPUÉS DE LEER» / IMMA MERINO.
+ Clooney, en un moment del film. Foto: EL PUNT
|
Fa temps, potser des de Fargo, que em sembla que un dels temes que deuen inquietar més els germans Coen és la cobdícia. O, dit d'una altra manera: què es pot arribar a fer per diners? En tot cas, bona part dels seus personatges tenen problemes amb els diners, sigui perquè en tenen o perquè intenten aconseguir-ne, i em remeto a El gran Lebowski, O'Brother, El hombre que no estuvo allí. A partir d'aquí, com ho exemplifiquen dues pel·lícules tan esplèndides com l'esmentada Fargo i la més recent No es país para viejos, aporten una visió poc complaent i amb un punt de cinisme sobre la corrupció moral de la societat nord-americana. Possiblement, sense oblidar que la violència sempre s'hi fa present com una manera d'aconseguir precisament diners, un altre tema recurrent dels Coen és l'estupidesa. I és així que, barrejant la cobdícia i l'estupidesa humanes, han servit un dels seus cocktails refrescants, encara que tingui la seva malícia. Després de la intensitat, tot i que sense renunciar al seu habitual humor negre, amb què van adaptar Cornac McCarthy en la seva anterior pel·lícula, els germans Coen han tornat a pactar amb la gran indústria per realitzar un divertimento i reunir-se amb el seu amic George Clooney, la gran Frances McDermond (esposa d'Ethan) i altres actors pròxims. Fa la impressió que s'ho han passat bé. També és possible que l'espectador s'ho passi bé. Una altra cosa, però, és si és això el que només se n'espera dels també autors de Muerte entre las flores i Barton Fink. A través d'un disquet que, oblidat en un gimnàs, conté informació confidencial de la CIA, l'argument de Quemar después de leer construeix una intriga (o un absurd) a l'entorn de diversos personatges: un agent de la CIA que, acabat d'acomiadar, extrema la seva afició a la beguda i un cabreig que excita John Malkovich; la seva esposa, una freda advocada (Tilda Swinton) que té com a amant un policia vividor aficionat al sexe i als jocs, que George Clooney encarna amb la seva ironia habitual; una treballadora d'un gimnàs disposada a tot per fer-se unes operacions de cirurgia estètica i que interpreta Frances McDermond, una altra irònica, i un massatgista amb poc cervell que Brad Pitt sembla assumir amb alegria. Per tal de treure diners, recuperar o posseir el disquet, una mena de macguffin, aquests personatges (i d'altres) actuaran de manera que demostraran la seva estupidesa, és a dir, aquesta incapacitat humana que causa molts de problemes i danys irreparables, fins i tot a un mateix. Com diu un altre treballador del gimnàs, en relació amb el profit que volen treure els seus companys del disquet perdut: «No pot sortir-ne res de bo d'això.» De la cobdícia, i encara menys si es barreja amb l'estupidesa, no en pot sortir res de bo. Amb tot, els Coen se'n surten prou bé. En fem prou, però?
|
)
