En una visita a Lleida, el líder d'ERC, Joan Puigcercós, va recórrer a un refrany per descriure la dinàmica dels congressos regionals que els republicans van tancar ahir: «Cada terra fa sa guerra.» La premissa no és banal. Passat el congrés del juny, en què Puigcercós va ser elegit president d'Esquerra, la nova direcció monocolor es va esforçar a consciència perquè la renovació de les cúpules dels territoris no es convertís –tal com ho pretenien els crítics ja fusionats en el Reagrupament Independentista– en una segona volta del congrés nacional que capgirés l'equilibri de forces sobre el mapa. Tret del cas de Barcelona, es podria dir que ha estat així: cada territori ha cuinat les seves llistes sense una recepta compartida, en funció del pes de cadascun dels ara ja tres sectors del partit. El procés de renovació de les cúpules regionals també ha tornat a constatar la profunda divisió o pluralitat interna, segons es vulgui veure el got mig ple o mig buit. I ningú no nega que la composició del nou mapa, amb canvis escassos, pesarà sobre un horitzó en què ja es divisen les primàries per a l'elecció del candidat d'ERC a les eleccions al Parlament, en un futur en què està en joc el compliment del compromís de la cúpula d'integrar representants de totes les sensibilitats del partit, i en què es preveu la convocatòria d'un congrés extraordinari per reformar els estatuts abans de l'estiu.

NOU, DUES I UNA
De les dotze regionals, el sector de Puigcercós en presideix ara nou; l'entorn de Josep-Lluís Carod-Rovira, dues, i els crítics de Joan Carretero i Uriel Bertran, una. Amb les xifres sobre la taula la direcció respira alleujada. A excepció de Barcelona –en què va quedar tercera força– el sector de Puigcercós ha guanyat totes les regionals en què ha presentat candidatura. En solitari a Girona, el País Valencià, les Illes i Catalunya Nord. I amb el suport dels afins a Josep-Lluís Carod-Rovira en les regionals en què el sector del conseller de la vicepresidència no tenia prou vots per presentar una llista pròpia amb possibilitats d'èxit, com ara la Catalunya Central, Regió Metropolitana i Penedès; l'únic territori en què els crítics s'han presentat per separat després que els de Bertran se sumessin a la candidatura oficialista. Contra els seus mateixos pronòstics, la cúpula va vèncer també ahir els congressos de l'Alt Pirineu –la regional de Carretero– i Lleida, en què els crítics van presentar batalla amb el suport d'una part dels carodistes lleidatans. En l'entorn de Puigcercós, a més, hi ha qui veu onze victòries en comptes de nou: perquè els nous presidents del Camp de Tarragona i l'Ebre van ascendir al càrrec amb el suport dels quadres oficialistes.

«CORREDORS DE FONS»
Albert Pereira és l'únic crític que ha entrat a l'executiva nacional com a president regional. Reagrupament Independentista tan sols ha aconseguit el lideratge del Camp de Tarragona, lluny de les expectatives més optimistes, que creien possible la victòria a la Regió Metropolitana, el Pirineu, Lleida, i ben esperançador el creixement que Carretero va experimentar a les primàries del juny a Barcelona, en què divendres la crítica Rut Carandell va quedar en segona posició, amb el 30% dels vots.

No obstant això, diverses fonts de RI valoren la fusió com a positiva i, amb els resultats sobre la taula, plantegen la construcció d'una alternativa a la direcció com un objectiu a llarg termini. «Som corredors de fons», coincidien a subratllar. RI afegeix que en els territoris en què ha presentat llista han aconseguit una forquilla d'entre el 30 i 50% dels vots. I de retruc, ha començat a teixir una xarxa d'influència que fa mesos era inexistent o poc consolidada, davant d'un Puigcercós que sempre ha treballat el territori. Els de Carretero i Bertran formalitzaran ara la fusió consultant les seves bases. Pendent queda el debat, segons fonts d'RI, de presentar o no un candidat crític a les primàries, en què els militants hauran d'elegir el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament, i d'assumir o no, per tant, el contrasentit que suposaria que hi hagués un cap de llista amb una estratègia divergent a la de la cúpula elegida al juny.

Puigcercós surt a priori reforçat per aquest plebiscit davant d'un Carod erosionat. L'entorn del vicepresident va perdre el seu feu tarragoní per només una dotzena de vots, tot i que va revalidar el lideratge a l'Ebre i en la més que estratègica regional de Barcelona. Oriol Amorós va ser reelegit amb el 46% dels vots. Ara bé, després que el candidat carodista a la presidència d'ERC en les eleccions del juny, Ernest Benach, quedés en tercera posició, la pèrdua del control del Camp de Tarragona podria reforçar els arguments de les veus de l'entorn del vicepresident que, segons fonts pròximes a Puigcercós, són partidaris que no opti a ser cap de cartell. A la federació de Barcelona hi ha més d'un dirigent que advoca per un pacte amb l'argument que ERC sortiria perjudicada d'una altra batalla interna. Però és prematur, diuen, obrir aquest meló.