| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 19 de març de 2024


dilluns, 13 d'octubre de 2008
>

L'escola rural: un model exportable a la ciutat

El model de l'escola rural, l'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– pot aportar millores en el funcionament del sistema educatiu català en el marc de la nova llei que regularà el sector

tribuna
Tècnic de l'àrea de sociologia de la Fundació del Món Rural


EDUARD TREPAT..

+ L'autor destaca la riquesa del model educatiu de les escoles rurals. A la imatge, una fotografia d'arxiu de l'escola de Fortià, a l'Alt Empordà. Foto: EL PUNT

El dia 15 de setembre, un any més, es va iniciar el curs escolar. Aquest, però, no és un inici qualsevol, ja que aquest serà el curs de la nova llei d'educació. Un text legal que vol regular el sector des d'una perspectiva catalana. Hi ha canvis sobre la taula encara per debatre i consensuar, com ara la definició del paper de l'escola concertada, la sisena hora, el projecte educatiu o les futures zones educatives. Des de la Fundació del Món Rural, un dels impulsors de l'Observatori de l'Educació Rural de Catalunya, volem que hi sigui present el model de l'escola rural i que aquest aporti el millor del seu funcionament a l'escola pública catalana.

L'anomenada escola de les tres «p» –petita, de poble i pública– té uns trets específics que la diferencien de l'escola ordinària, tot i que estigui emmarcada en el mateix sistema educatiu. L'escola rural té tres característiques importants: la proximitat, la flexibilitat i la interacció. Proximitat, perquè en escoles que moltes vegades no superen els 25 alumnes es facilita que les relacions entre el professor i l'alumne siguin més properes i individualitzades. Flexibilitat, perquè el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes i de docents dóna llibertat a l'hora de programar el projecte educatiu del centre i adaptar-se a les necessitats de cada alumne, sobretot tenint en compte que la major part de les vegades nens i nenes de diferents edats comparteixen una única aula amb un únic mestre. I finalment, interacció, perquè les relacions entre els docents, alumnes de diferents edats, els pares i la comunitat local són molt estretes.

A més d'aquests aspectes específics, l'escola rural desenvolupa un paper social molt important i que no es pot atribuir de la mateixa manera a l'escola ordinària. El fet que la majoria estiguin situades en municipis de menys de 3.000 habitants fa possible que aquesta institució sigui una eina de dinamització de la vida al poble, i ser la biblioteca, la sala d'exposicions o la seu social al mateix temps. Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català. L'escola rural també és un escenari ideal per a la integració de persones immigrades, cada cop més presents en territoris rurals per la seva proximitat i interacció social permanent.

Des de la FMR creiem que el model d'escola rural està aportant nous valors i maneres de funcionar al sistema educatiu general català pel seu mètode pedagògic i per la seva capacitat de vertebració territorial.

El model pedagògic i social de les escoles rurals a nivell municipal es veu reforçat per l'agrupació d'escoles rurals properes en diferents àmbits territorials anomenats Zona Escolar Rural (ZER). Aquestes zones respecten la independència de cada centre educatiu, però coordinen un mateix projecte pedagògic, fomentant d'aquesta manera l'optimització de recursos i docents (en molts casos compartits i itinerants). Aquesta realitat dispersa per tot el territori, així com el model educatiu i social que proposen l'escola rural i les ZER no han passat en cap cas desapercebuts i s'han tingut en compte a l'hora de redactar la futura llei d'educació.

Les diferents zones educatives que ens proposa la llei arreu del territori català, rural i urbà, són, des del nostre punt de vista, una extrapolació de les zones escolars rurals i el seu model. Donar independència als diferents centres educatius, però al mateix temps implicar-los en un projecte social i territorial més ampli beneficiarà sens dubte el nivell educacional dels alumnes, integrarà la societat i ajudarà a reduir els desequilibris territorials.

En conclusió, la llei d'educació proposa un marc per millorar el nostre sistema educatiu i per preservar les especificitats i la funció social de l'escola rural. Des del món rural es poden aportar models, valors, experiència i formes d'organització per millorar el sistema educatiu en general. D'una banda, el model de l'escola rural extrapolat a les futures zones educatives, amb l'objectiu de fusionar els interessos de la tasca formadora de l'escola amb els de la societat en general mitjançant un projecte territorial i transversal.

D'altra banda, la filosofia, més urbana, de ciutat educadora, que des de fa temps es reivindica per als municipis més petits amb el nom de «poble educador», amb l'objectiu d'implicar l'escola en l'educació, no només dels nens i nenes sinó de tota la comunitat.





Mantenir una petita escola oberta pot estimular que famílies joves s'instal·lin en municipis petits i contribueix a mitigar el despoblament del món rural català



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.