| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 13 d'octubre de 2008
>

El dilema dels bolets



MIQUEL FORTUNY. MOIÀ (BAGES)..
Ja ha començat una nova temporada de bolets i curiosament la polèmica continua: tallar o arrancar. Altres persones, micòlegs inclosos, es pronuncien dient que la discussió no té cap sentit. Que tant li fa.

De fet, els del tant li fa tenen part de raó. Personalment opino que feu el que us sembli sempre que no malmeteu els micelis. S'ha d'insistir en aquest punt. En arrancar un bolet fem tracció sobre el miceli i esqueixem punts de la xarxa hifal, trenquem connexions. El miceli és la unitat ecològica bàsica dels bolets. El bolet que collim és efímer i ben aviat apareixen signes de senescència. Es pot tallar. La seva funció es la dispersió d'espores i des del punt de vista evolutiu finalitza la tasca en un període molt curt de temps. Fixeu-vos en anar a cercar bolets, molts d'ells ja els trobeu passats, insalubres.

El fet de relativitzar la fase reproductora respecta la fase vegetativa, la polèmica ve per l'observació en naus de cultiu de gírgoles de l'aparició de monstres. Sí, de monstres naturals. Aquests bolets monstruosos són formes teratològiques que resulten d'una disfunció del procés normal de desenvolupament, a causa de pertorbacions ambientals o genètiques (mutacions). Són bolets amb els peus molt allargats, barrets molt petits, làmines atípiques i primordis avortats. La falta de llum, l'excés d'anhídrid carbònic o insuficient ventilació afecten la morfologia dels bolets, en la seva fase reproductora. De fet els paràmetres de creixement del miceli i de fructificació són força diferents. La forma i morfologia del bolet, a part d'estar codificada en el genoma, és una propietat dinàmica emergent. Al miceli no l'afecta aquesta falta de llum, ni l'excés de carbònic.

Hi ha un altre exemple, que permet relativitzar. Es dóna en el món dels bolets simbionts. És el cas de les tòfones. Les tòfones provenen de l'encreuament de dos tal·lus diferents i compatibles, segons dades recents, publicades a la revista New Phytologist (2008). De seguida, però, les tòfones esdevenen sapròfits autònoms, deslligats del miceli i del seu arbre hoste. És ben evident en aquest cas que una cosa és collir la tòfona i una altra ben diferent cavar el tofoner i destruir els micelis, eliminar el tofoner. No calen més explicacions... No vull allargar-me amb més raonaments, però el pròxim dia que pugui aniré a buscar bolets amb la navalla ben afilada. Un altre tema és trobar-ne.


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.