Pedro Solbes no veu la negociació del finançament amenaçada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que algunes fonts situen a final de novembre o primer de desembre. En contra del que sosté el PP, el vicepresident econòmic creu que el fet que a hores d'ara no hi hagi un pronunciament «no fa variar especialment les coses» respecte a com es desenvoluparien les converses amb els territoris si aquest ja fos ferm.

En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Solbes es va mostrar convençut que, arribi quan arribi, la sentència no modificarà el finançament inclòs a l'Estatut català perquè en la seva negociació a les Corts espanyoles ja es va tenir en compte la doctrina del TC sobre la matèria. Obria la porta, però, al fet que en aquells punts més nous s'obri «algun debat» malgrat que «en el tema del finançament hi ha molta doctrina del Constitucional que pot ser molt útil per aclarir les coses i avançar en la bona direcció». Això quan algunes veus donen per fet que la sentència diluirà la bilateralitat entre els dos executius consagrada en la carta catalana i buidarà de contingut la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals.

PÒQUER MOSTRANT CARTES
Com va anunciar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres, el govern espanyol vol reactivar de mamera immediata els contactes bilaterals amb els territoris per enllestir-los a meitat de novembre. Un cop incomplert el mandat estatutari del 9 d'agost, es manté la voluntat, va garantir el ministre, que la negociació del sistema estigui enllestida abans d'acabar l'any perquè entri en vigor el 2009, tot i que va apuntar la possibilitat que s'allargui i l'acord, un cop subscrit, s'apliqui amb caràcter retroactiu. I abans del pacte, res de xifres. Enmig de les converses i amb el mateix argument que el govern català, Solbes va descartar donar «pistes» sobre els diners que està disposat a injectar l'Estat a la reforma. «Seria jugar al pòquer ensenyant les cartes», va dir. El govern espanyol aposta, va insistir, per centrar-se en «la lògica del sistema» i no obsessionar-se pels diners que hi aportarà.