En un moment d'El somni, el pastor Joan El pipa diu que Déu, o potser la natura, va crear les muntanyes per les ovelles i no per les vaques, que han fet que s'hi estenguessin les tanques metàl·liques. Hi afegeix que la transhumància s'acaba perquè els polítics fan unes mateixes lleis per a totes les muntanyes, i cadascuna és diferent. Més endavant, comentarà que igualment hi intervé el canvi climàtic, que és «una cosa molt seriosa» que ja es nota amb el fet que cada cop hi ha menys herba per pasturar. En tot cas, després d'haver-la fet durant gairebé seixanta anys, la transhumància s'ha acabat per a aquest pastor que, certament, fuma constantment en pipa. El somni, primera pel·lícula que ha dirigit Christophe Farnarier, marsellès resident a Banyoles, el segueix durant el seu últim viatge, la primavera del 2006, per les muntanyes del Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès fins a arribar a prop d'Ogassa per passar-hi l'estiu. Durant aquest viatge, el pastor parla, canta, troba coneguts, dorm pels camins i menja en restaurants de muntanya que, com ara els de la Vall del Bac, han desaparegut poc després del rodatge. Farnarier, director de fotografia d'Honor de cavalleria, la quixotesca pel·lícula d'Albert Serra, va fer la transhumància amb el pastor, i la seva càmera, sense fer postals, mostra la bellesa d'un paisatge cinematogràficament inèdit. A la vegada, el so enregistra un català viu que també sembla condemnat a desaparèixer. Farnarier aporta un excepcional document ple de vida sobre un món que s'acaba. Cal fer-hi atenció.

La programació a la perifèria del festival dels films produïts per Miñarro haurà estat el millor d'una edició que s'acaba diumenge (en una jornada on el públic podrà recuperar algunes de les pel·lícules exhibides, tot i que els premis es concediran avui amb un pronòstic incert) i que no ha destacat precisament pel seu interès.