«Els articles 490 i 491 del Codi Penal, que estableixen com a delictes les injúries a la família reial espanyola, constitueixen una limitació directa de l'exercici dels drets fonamentals a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió dels ciutadans.» Així ho exposa el manifest que la setantena d'advocats i cinc catedràtics de dret catalans van entregar ahir als col·legis professionals de Barcelona, Palma de Mallorca, Alzira i València. El document sorgeix arran dels processos judicials que l'Audiencia Nacional va endegar l'any passat, en què va jutjar com a delicte diverses cremes de fotografies dels reis en manifestacions contràries a la monarquia, la primera de les quals, el 13 de setembre del 2007, a Girona, com a protesta per una visita de Joan Carles I a la ciutat. Els primers jutjats, els gironins Enric Stern i Jaume Roure, van ser condemnats l'1 de juliol passat a quinze mesos de presó o a pagar 2.700 euros cadascun (s'ha recorregut contra la sentència). Les protestes van continuar i els encausats han estat nombrosos. El 29 d'octubre vinent setze joves gironins més seran jutjats a l'Audiencia Nacional, acusats del mateix delicte, «comès» en una protesta posterior a la del 13 de setembre, durant la qual hi va haver una crema massiva (hi havia més de cinquanta persones). Des de llavors, han estat nombroses les protestes amb cremes de fotos dels reis arreu de Catalunya.

Segons els advocats, la «sobreprotecció» de la família reial és «difícilment compatible amb el dret fonamental a la igualtat» i la corona, com a institució hereditària i no sotmesa a referèndum, hauria d'estar exposada a la crítica política pública, com ho és un acte de rebuig a la institució monàrquica. El Codi Penal, segons el manifest, s'«utilitza sovint» per condemnar «determinades» opinions polítiques.