| |||||
|
|||||
|
dissabte, 11 d'octubre de 2008 > «Sóc fàcil d'imitar, jo»
Jordi Pujol i Toni Soler, director del programa de TV3 «Polònia», debaten sobre la sàtira política, i mentre l'expresident es queixa de la caricatura del Papa, Soler afirma que la gent accepta millor la crítica als polítics que al Barça o l'Espanyolla crònica MANUEL CUYÀS.
Mentre hi hagi la política pel mig, a Jordi Pujol res no li és aliè i tot li estimula reflexions. I com que Polònia, el programa d'èxit de TV3, parla de política caricaturitzant-ne els protagonistes, l'expresident truca a Toni Soler, el seu director, perquè l'acompanyi en un dels esmorzars que de tant en tant organitza al Majestic. Ahir, doncs, tocava esmorzar perquè Toni Soler expliqués als periodistes concurrents el sentit i les intencions del programa i perquè l'amfitrió pogués manifestar les seves inquietuds, que és el que dóna vivor a les trobades matinals. Per començar, Pujol creu que en el programa els polítics convergents són els que queden més desafavorits. Soler té resposta: els socialistes també diuen que Montilla surt el més mal parat. Una crítica severa: la caricatura del Papa. «No faríeu el mateix amb un líder musulmà.» Soler reconeix que els surt un Benet XVI un pèl massa histriònic «ai, si la meva mare ho veiés!» i recorda que un cop un imam va ser objecte d'escarni. Marta Ferrusola, discreta presència a l'acte, escoltava amb atenció. Pujol, preocupat per la frivolització de la seva professió, que considera la més noble tot i els perills de vanitat i altres temptacions, es va preguntar per què tothom s'atreveix amb els polítics i no amb altres detentors de poder com els rics o els banquers, sobre els quals hi ha una tradició de mofa que va del segle XIX fins als anys de la transició espanyola. De tota manera, va advertir que és millor no ficar-se amb la banca, que prou problemes té. Com qui no vol la cosa, va deixar anar un monòleg sobre els efectes nocius de la «cultura del no» que va deixar clar que Pujol té un gran sentit de l'humor i que si fos guionista de Polònia hi hauria caricatures que guanyarien en acidesa i profunditat. «Sóc fàcil d'imitar, jo», va dir. Una afirmació que va tenir un sentit més ampli quan un periodista li va preguntar si Montilla «pujoleja» quan parla dels valors de l'esforç, la seriositat o la responsabilitat, com Pujol ha fet sempre. «Si fos així i si el missatge dels valors i del sentit de país que jo defenso des dels vint anys arribés a la gent, hauria d'estar satisfet.» I va ponderar la seriositat de Montilla, d'Artur Mas i de ningú més. Ara bé, un programa com Polònia, fa un favor o no el fa a la política? Toni Soler creu que sí. Pujol és més escèptic: «Si els nens coneixen els polítics a través de la caricatura del programa, els polítics parteixen amb un handicap i han de fer un sobreesforç per traslladar un missatge que ja és prou difícil de donar a conèixer en condicions normals.» Soler, també director del programa de sàtira esportiva Crackòvia, va dir al final que «als catalans se'ls pot tocar Catalunya i la Generalitat però no se'ls pot tocar ni el Barça ni l'Espanyol». Pujol i Mònica Terribas baden. Un debat com el d'ahir, transmès en horari nocturn, salvaria els índexs d'audiència de TV3 per un mes sencer. |
![]()
|