L'envelliment de la població, el creixement del nombre de llars monoparentals, l'augment de l'esperança de vida, la incorporació de la dona en el mercat de treball i l'augment del nombre de divorcis són alguns dels aspectes que el departament de Justícia ha tingut en compte en l'elaboració de la llei i la definició de les noves formes de convivència. En concret, el text inclou, a banda dels matrimonis heterosexuals, les famílies monoparentals, les homoparentals, les unions estables de parella, les relacions convivencials d'ajuda mútua i les famílies reconstituïdes. En aquest cas, per exemple, es faculta la parella del progenitor a intervenir en la relació amb els educadors.

Com a novetat, es finalitza el tractament separat que fins ara es feia en l'ordenament català de les parelles estables. Entre altres punts, s'amplia a les parelles amb convivència estable però formades per persones que no poden casar-se. El text recomana a aquestes parelles que, mentre duri la convivència, estigui regulada per un pacte entre els convivents i que la separació es basi en un de cessament.