Les alarmes es van disparar després que La Vanguardia publiqués que el Tribunal Constitucional està ultimant la sentència sobre l'Estatut, la qual en retallaria aspectes fonamentals com ara la bilateralitat, que supeditaria a la necessitat d'arribar a acords multilaterals en compliment de la Lofca, i el deure de conèixer el català. Algunes fonts situen el pronunciament a finals de novembre o al desembre i, en tot cas, a càrrec dels actuals membres del TC, que són els que, de fet, hi treballen des de fa mesos. Una eventual sentència en contra de la carta catalana, indicaven les mateixes fonts, beneficiaria el PP, que veuria ratificats els seus arguments a l'hora de recórrer contra l'Estatut, però també el PSOE, ja que podria veure desbrossat el camí per a la negociació del nou finançament.

Les reaccions públiques van anar ahir de la contundència de CiU i ERC a la prudència del PSC. Des de la federació, el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol, assenyalava la possibilitat que la informació sigui un globus sonda per anar estovant el terreny amb vista a una retallada i, si arriba, ja va augurar que: «Hi haurà un abans i un després», perquè comportarà una ruptura política i social de l'actual model d'estat. «Alguna cosa es trencarà», va alertar Pujol. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va anar més enllà i va advocar –a RAC1– per formar un govern d'unitat amb les forces catalanes si el TC utilitza les tisores. Aquest és un dels punts inclosos en l'estratègia que Artur Mas va avançar en la conferència de refundació del catalanisme en cas de retallada. També va dir que caldria consultar el poble català sobre el nou text.

ERC, va advertir el seu president, Joan Puigcercós, «no està en condicions d'acatar» una sentència del TC que converteixi en «una farsa» tot el procés que va portar a fer que l'Estatut s'aprovés en referèndum el 18 de juny del 2006. Puigcercós –a RAC1– va alertar que la retallada d'aspectes fonamentals del text, com ara el deure de conèixer el català, deixaria la carta catalana «tocada de mort» i «no tindria sentit» continuar defensant-la. «S'haurà d'obrir una nova etapa entre tots», pronosticava. Els republicans van aprovar una esmena en el seu congrés que seguia la línia de Juan José Ibarretxe i advocava per consultar la ciutadania perquè la Generalitat negociï amb l'Estat la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació.

ICV va evitar pronunciar-se mentre no hi hagi una sentència en ferm. La seva portaveu, Dolors Camats, considerava, però, en declaracions a Europa Press, que la composició actual «no és la que pot fer una valoració sobre l'Estatut». I des del PSC confien en un pronunciament que avali la constitucionalitat del text, un convenciment compartit pel president de la Generalitat, José Montilla, que va reiterar des de Mèxic, on és de viatge oficial.

El Partit Popular, en canvi, insisteix que l'Estatut va més enllà de la Constitució. La portaveu dels populars al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir a Catalunya Ràdio que genera «dubtes d'inconstitucionalitat generalitzats en la societat espanyola».

MÉS RETALLADES
Fonts consultades per aquest diari indiquen, però, que el català i la bilateralitat no seran els únics aspectes que podrien ser objecte del ribot del TC. En aquest sentit, tot i la seva constitucionalitat, veuen perillar entre una quinzena i una vintena d'articles; entre aquests, el 2.4, que estableix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya, el dels drets històrics, el de les competències exclusives i la definició dels símbols com a nacionals.