El pla es va aprovar al juliol, quatre mesos després que fos tombat en la comissió d'Urbanisme per un front comú de CiU, el PP i ERC. Durant aquest període es va negociar amb ERC, fet que va obligar el govern municipal de Jordi Hereu a minimitzar l'afectació d'aquest gran pla d'actuació sobre el barri i a deixar-la en 533 habitatges dels 788 en què inicialment es volia intervenir. També es va pactar un lleu encariment de la inversió pública, que passa dels 77 milions inicials als 88 milions definitius.

Tots els sectors del pla, que afecta àrees repartides entre els barris de la Taxonera, el Carmel i la Font d'en Fargas, seran d'iniciativa pública, una altra de les condicions que van imposar els republicans per desencallar el projecte. El projecte es farà en dos quadriennis. La primera part implicarà els sectors d'expropiació i els sectors d'iniciativa pública de Can Andelet i Dante-Llobregós. En el segon quadrienni es durà a terme la remodelació de la rambla del Carmel.

A causa de la polèmica i els enfrontaments amb els afectats, la regidora del districte Elsa Blasco ha repetit que el primer projecte era una proposta de màxims en la qual estava previst introduir moltes modificacions. Blasco, que ha reconegut que la primera proposta no s'hauria d'haver filtrat a la premsa, ha negat que l'Ajuntament tingui finalitats especulatives i s'ha compromès a buscar condicions justes, cas per cas –ha puntualitzat–, per al reallotjament de cada un dels afectats. En els últims mesos, els plens municipals s'han convertit en un escenari de protestes veïnals.