La malastrugança que havia perseguit la Joves amb el cinc de nou amb folre ara fa dos anys va tornar ahir a la plaça de braus. La confiança que hi tenien va fer que l'encaressin en la primera ronda, mostrant a la plaça que jugaven per la victòria. El castell va mostrar fins i tot més bones mides que el de Sant Fèlix, però amb alguns moviments al pis de sisens, el pom de dalt va cedir quan l'enxaneta traspassava cap als dos pilars. Una llàstima, perquè el castell els condicionaria la resta de l'actuació.

Amb la primera ronda en blanc, la Joves va buscar puntuar amb el tres de nou amb folre, que va descarregar. En la tercera volta, els diables vermells tornaven a la càrrega amb el dos de vuit sense folre, un castell que els hauria fet entrar al Concurs. Aquest cop un error en l'execució no va permetre coronar-lo. L'ascens de la petita aixecadora va ser força lent, i l'enxaneta va atrapar-la. El dos de vuit estava bé, però és un castell traïdor: els dosos van cedir quan l'aixecadora es disposava a col·locar-se.

Era evident que els vallencs no tenien el dia, de manera que van aparcar la gamma extra per anar a buscar el bronze. Fins i tot el quatre de nou amb folre, va ser difícil. «Carregar-lo ja ha estat un premi», opinava el cap de colla, Pere Rico. El castell va pujar molt rebregat, i un cop coronat va acabar ensorrant-se per baix. Un bonic cinc de vuit va ser el seu darrer castell.

«Estic descontent perquè la il·lusió era guanyar –valorava Rico–, però tot i així valoro molt l'esforç de la colla: hem intentat tots els nostres objectius i hem acabat amb una bona actuació.»

DEURES PENDENTS
La lluita dels Capgrossos era ben diferent de la dels vermells, perquè ja divendres havien descartat el que hauria estat el seu primer intent de dos de nou. Així, l'objectiu dels maresmencs era repetir la tripleta màgica que havien aconseguit per Les Santes.