Hi ha dos detalls de Vicky Cristina Barcelona que no entenc. Bé, n'hi ha molts més, que no entenc (com ara que un pintor que no ven mai un quadre tingui una avioneta particular i hagi rebut, a més, classes de pilot), però em quedo amb aquests dos que els diré ara. ¿Per què no hi ha cap signe de puntuació en el títol? Són noms propis que serien una filera amb sentit si hi hagués un parell de comes que els separessin. Són noms propis que, posats de costat, en un títol o en una frase, no volen dir res, excepte si es tractés del cas d'una noia que es diu així i que així escriu el seu nom i cognoms al passaport. I no és el cas.
L'altra cosa que no entenc és la llum de la pel·lícula. Sortint del cinema, vaig arribar a pensar que tenia la vista cansada o que hi havia algun error en la còpia que projectaven a la meva sala o que definitivament se m'havia fet un tel als ulls. Res de tot això. Una amiga em confirmava després que ella també havia percebut aquesta mena de claror intensa, desproporcionada, com si el sol cremés la cinta, com una mena de grogor continuada i persistent, a l'altura de la guitarra que no para de sonar en tot el film.
No cal dir que tinc una estima molt notable pel director de fotografia, Javier Aguirresarobe, per la qual cosa em penso que deu ser una indicació conscient del director. Em diuen que és per donar l'aire d'un conte de fades, però jo me'n ric, d'aquesta mena de contes i d'aquesta mena de fades. Em diuen que Woody Allen no ha sabut digerir la llum poderosa del Mediterrani i que és per això que hi ha aquest perfum de cosa cremada. No ho sé. En tot cas, tanta grogor i tant de filtre tou, em van fer venir mal de cap. Sort que mentrestant vaig riure com un beneit. És la pel·lícula d'Allen que m'ha fet riure més. La vergonya aliena produeix a vegades aquesta mena de reaccions. Vergonya del nyap i estupefacció davant d'un muntatge que no sé si m'està explicant que els espanyols estan tot el dia fent l'amor amb i per l'art, o si m'explica que es pot investigar sobre la cultura catalana sense conèixer un borrall de cap llengua llatina.
