El president dels republicans va emplaçar el PSC i CiU a fer un «esforç» per consensuar la proposta catalana de finançament. Era un darrer esforç d'ERC per convertir-se en aglutinador de la unitat des d'un pretés retorn a l'equidistància. També des de la garantia avalada pel procés d'elaboració de l'Estatut, segons Puigcercós, que Esquerra és «l'únic» partit «de confiança». A Montilla, li va recordar que un «millor finançament» no és «un euro més» per a Catalunya, sinó fer complir l'Estatut. Al líder de CiU, Artur Mas; que no pot demanar al text «el que no diu». El punt de trobada seria l'aplicació estricta de la reforma, que per al líder d'ERC no admet rebaixes de l'Estat amb l'excusa de la crisi i que, en canvi, reforça la publicació de les balances fiscals i el suport de la societat civil.

Dins d'un discurs amb què ja es començava a perfilar com a candidat, Puigcercós va marcar distàncies amb Montilla fins al punt que li va garantir el suport per aconseguir un bon pacte amb Madrid, no «per continuar fent el de sempre». El president de la Generalitat, però, li va respondre amb una confessió inesperada evocant la marxa de l'exconseller de Governació: «He de dir que el trobo a faltar, amb tots els respectes cap al senyor Ausàs.»

EL PARADIGMA DE «MATRIX»
La principal tesi de Puigcercós és que el finançament i els incompliments de l'Estat amb l'Estatut, amanits amb la crisi, han arrossegat el país cap a una «cruïlla». Ho va exemplificar amb una metàfora basada en un diàleg de Matrix: quan Morfeo ofereix a Neo «dues pastilles», una per oblidar-ho tot i l'altra per tornar a la dura realitat. Com el protagonista de la pel·lícula, Catalunya ha de decidir ara si continua instal·lada en la «lamentació» o es fa «respectar».