Quan havíem sentit dues hores de discurs i semblava que la peça oratòria ja no donava més de si i s'hauria limitat a un enfilall de propostes i balanços departament per departament, Montilla va fer un brillant do de pit. Hi ha al món un retorn als valors morals i cívics, i el president va apel·lar als que són tradicionals en els catalans: l'esforç, la feina ben feta –fina, en va dir–, l'educació, la tenacitat, l'ambició, la creativitat, la seriositat, el pacte, la rauxa. Fins i tot la rauxa. Si no els assumim ni els practiquem, no ens en sortirem ni de la crisi econòmica ni dels reptes que hi ha plantejats a escala espanyola, europea i planetària, ni Catalunya, va dir el President, serà «rica i plena com la volem».
A fora del Parlament, ahir el món semblava enfonsar-se, si es tenia un ull posat en l'àmbit financer. Una ensulsiada deguda precisament a la falta dels valors que Montilla enumerava i que als Estats Units també ha posat en circulació el candidat demòcrata Barack Obama i que abans-d'ahir predicaven Jordi Pujol, Felipe González i Miquel Roca en unes jornades de reflexió celebrades a Sant Benet de Bages. Tant refiar-nos de la llibertat del mercat, i ara hem de córrer a injectar diners públics al mercat lliure i a abraçar de nou la fe en la decència, el treball productiu, els valors davant dels especuladors, els frívols i els pocavergonyes que han fet i desfet durant els últims anys. Montilla va aprofitar per criticar aquests subjectes.
Un discurs presidencial ha de ser així: marcar línies generals, presentar els problemes que hi ha plantejats i estendre unes receptes. La resta, el recital de la feina feta i per fer durant prop de dues hores de rellotge, només serveix per satisfer la vanitat dels consellers. Ja tindran ocasió de parlar, els consellers, en altres moments. Ara parla el president d'un país.
I el president de Catalunya parla de crisi amb totes les lletres –sense que pugui dir com serà de greu ni duradora–, i afirma que les famílies patiran. Estem avisats. Els valors ho solucionaran? És el que tenim per agafar-nos. I un altre: la unitat, que ens ha de procurar un millor finançament de Madrid.
