Josep Pujiula té 71 anys, era torner d'ofici i té dos sobrenoms: un és el de tota la vida, el Garrell, heretat de la família, de Castellfollit de la Roca. Així és com el coneixen i com s'identifica. L'altre, més mediàtic, és el del Tarzan d'Argelaguer. El motiu és, diguem-ho així, la seva obra arquitectònica: el conjunt de cabanes, ponts, torres i laberints que ha anat erigint durant dècades i en diversos episodis. Sense pressupostos ni plànols, només amb les seves mans i fustes d'acàcia, ha rebut el reconeixement d'arquitectes d'arreu del món i apareix en llibres i guies en català, espanyol, anglès i fins i tot japonès. I ha convertit els seus poblats en un signe d'identitat del poble.

Va començar fa uns trenta anys amb un petit parc d'animals amb quatre ànecs i cabres, al costat de la carretera N-260 d'Argelaguer a Olot. Llavors va ser quan va començar a construir el famós poblat de cabanes, una obra espectacular amb set cabanes interconnectades i amb una estructura laberíntica que feia les delícies de curiosos, estrangers, estiuejants i tota la gent de la comarca. Fa set anys, la manca de cobertura legal i el desdoblament de la carretera van obligar el Garrell a desmuntar la seva obra. Ell mateix va anar desfent-la peça per peça, però un cop ho va tenir tot cremat, va tornar a engegar un nou projecte. Va crear una font i una petita piscina de pòrtland i va tornar a construir una torre i uns petits passadissos a base de branques. D'aleshores ençà ha continuat, dia rere dia, amb la seva afició, i ara l'espai ja s'ha convertit en un autèntic laberint amb pujades i baixades, camins falsos, ponts, dues torres i una cabana. I que, com ha fet sempre, anirà ampliant al seu ritme, sense cap esquema previ. Aquesta obstinació va ser la causa, ahir, d'un homenatge que li va fer la gent d'Argelaguer, organitzat per l'associació de joves del poble, juntament amb altres entitats locals. Prop de cent cinquanta persones van assistir a un dinar davant mateix del laberint, i hi va haver música, concurs de fotos i jocs, entre altres activitats, fins que va arribar el moment del lliurament d'una placa commemorativa. Durant generacions la mainada d'Argelaguer ha jugat amb el Garrell i en les seves cabanes, i ahir li ho van agrair: «Jo sempre ho he fet com una afició, però si la gent ho valora això també ajuda a tirar endavant», deia. De fet, ahir va ser un continu entrar i sortir de gent del laberint, sobretot nens i nenes de totes les edats que amb els seus pares pujaven a les torres, baixaven per la font i corrien pels passadissos.

Pujiula, doncs, és un d'aquells personatges únics, poc corrents, que a través d'un simple repte personal ha creat un petit món que si t'hi deixes perdre et transporta a fantasies infantils i lectures juvenils. Més que un Tarzan, Pujiula és, en el fons, un Peter Pan que ha fet d'aquest tros d'Argelaguer el seu particular país de mai més.