Pere Vilà i Albert Serra van creuar-se a Sant Sebastià a la sortida d'una projecció d'El cant dels ocells, la pel·lícula del segon que imagina plàsticament la ruta errant dels Tres Reis Mags d'Orient. Els tres Lluïsos banyolins (Carbó, Serrat Masanellas i Serrat Batlle) que fan de Reis van acompanyar Serra en la presentació d'El cant dels ocells dins de la secció Made in Spain, a la qual són condemnades part de les pel·lícules de producció estatal més singulars de l'any, és a dir, preferentment catalanes i sigui el cas de les supertaquilleres Rec o El orfanato o sigui el de Pas a nivell, la pel·lícula de Pere Vilà que, després d'un llarg periple per festivals europeus i americans durant aquest últim any, encara no ha trobat qui n'assumeixi la distribució comercial.

De les dificultats que, pel fet que els diàlegs siguin en català, s'afegeixen a una pel·lícula contemplativa rodada amb només 30.000 euros, va parlar-ne Pere Vilà en el col·loqui posterior a la primera projecció de Pas a nivell, amb totes les entrades exhaurides, als cinemes Príncipe de Sant Sebastià. El cineasta gironí també va referir-se al poc interès de l'administració catalana en l'existència d'un cinema que, com el seu, fa presents la llengua i la geografia del país. Però, malgrat que el protagonista (interpretat per Marc Homs) de Pas a nivell sigui un jove abúlic que no sap què fer un cop ha acabat els estudis universitaris i es passa un estiu avorrit treballant a la platja, Pere Vilà no pensa renunciar a l'intent de continuar fent pel·lícules (té al cap un projecte sobre Mercè Rodoreda) i no està de cap manera desanimat. S'ha trobat un públic receptiu a la seva proposta en els diversos festivals, com ara els de Gijón i Rotterdam, on s'ha projectat el film. A Sant Sebastià, li van preguntar com havia aconseguit fer un film amb tan poc pressupost (ell va contestar que és una producció compartida amb la seva cinèfila família, que és una habitual del festival i que també era a la sala), i una dona gran va mostrar-se inquieta per l'actitud desmenjada del protagonista, que vol reflectir alguna cosa relativa a l'estat d'ànim i la desorientació de la joventut actual.

Albert Serra tenia més dubtes sobre la cinefília del públic del festival de Sant Sebastià, però a la sala va trobar-se amb uns espectadors atents que, coneixent molt possiblement a través d'Honor de cavalleria el tipus de cinema que proposa a contracorrent el cineasta banyolí, va protagonitzar un col·loqui molt viu. A Serra li va agradar especialment el comentari d'un espectador que va apuntar que el desplaçament en el paisatge dels personatges d'El cant dels ocells li recorda que cada dia movem les figures del pessebre fins que, el dia de l'epifania, els Tres Reis arriben al portal de Betlem. Li van preguntar al cineasta el perquè del títol, relatiu a la cançó popular catalana que, en el moment certament epifànic de l'adoració al nen Jesús, se sent en una versió de Pau Casals. Així és la pel·lícula: popular i culta, catalana i universal. A finals d'octubre n'hi haurà una preestrena al cinema Truffaut de Girona (el film de Vilà s'hi exhibirà a finals de novembre), i a prop de Nadal s'estrenarà a l'Estat espanyol. Amb poques còpies, però buscant un públic amb fe per creure encara en el cinema com la revelació de la bellesa del món. Si els personatges són innocents per emprendre el viatge, Albert Serra creu fermament en el cinema que fa a l'espera de la fe dels espectadors.