La fundació de l'actor, Newman's Own, va emetre ahir un comunicat de condol en què retia homenatge a aquesta llegenda de la gran pantalla. «Paul va aprofitar el que la vida havia d'oferir-li i, mentre ell mateix refusava reconèixer que estava fent una cosa especial, en realitat estava canviant les vides de molts gràcies a la seva generositat, humor i humanitat. El seu llegat viu a través de la caritat que ha demostrat.» Després de la seva retirada dels platós, al costat de Tom Hanks a Road to Perdition, s'havia especulat molt sobre el seu estat de salut, però Newman, que havia estat un àvid fumador, no va confirmar que patia de càncer de pulmó fins fa poc.
La seva vida, però, va estar marcada per la interpretació i uns ulls blaus que el van convertir, amb l'ajuda imprescindible del seu talent, en un dels grans mites del cinema. Havia nascut el 26 de gener de 1925 a Ohio (EUA) en una família de mare hongaresa i pare jueu alemany i, després de servir a la marina durant la Segona Guerra Mundial com a operador de ràdio, va estudiar interpretació a Yale i a l'Actor's Studio, on va coincidir amb altres grans intèrprets com ara Steve McQueen, James Dean, Geraldine Page o Marlon Brando. El 1953 va debutar a Broadway i després d'algunes aparicions en sèries de televisió va saltar al cinema amb El calze de plata (1954). Dos anys després, el seu paper protagonista fent del boxador Rocky Graziano a Somebody up there likes me el va situar a l'ull de l'huracà i la seva trajectòria va entrar en una espiral que el situaria al capdamunt de Hollywood. Newman, però, va demostrar que no per bellíssim havia de tenir el cap buit, va saber donar sentit a la seva trajectòria, no va ser en cap moment víctima de la fama i va saber envellir amb absoluta dignitat.
En la seva filmografia hi ha una llarga llista de pel·lícules que van fer època, com ara Éxode, El premi, Harper, Butch Cassidy and the Sundance Kid, La llegenda de l'indomable i La gata sobre la teulada de zinc. Va ser nominat en deu ocasions als premis de l'acadèmia nord-americana, però només el va aconseguir com a millor actor per The colour of money (1986), l'any següent d'haver-ne recollit un d'honorífic al conjunt de la seva carrera, que també va tocar la producció i direcció. Un dels films que més empremta va deixar-li, però, va ser El llarg i càlid estiu (1958), on va conèixer i va actuar al costat de Joanne Woodward, la dona amb qui compartiria la resta de la seva vida.
Entre paper i paper, Newman pujava a un dels seus automòbils de carrera, una afició que va iniciar després d'actuar a Winning el 1969. Curiosament, després de dècades dedicades al cinema a les ordres de directors com Alfred Hitchcock (Cortina esquinçada), John Huston (L'home de Mackintosh), Sidney Lumet (Veredicte final), Otto Preminger i Martin Scorsese, la seva relació amb el cinema es va tancar el 2006 quan l'actor va posar la veu a un dels cotxes de pel·lícula d'animació Cars.
)
