Google acaba de celebrar els primers deu anys de colonització del nou espai en xarxa o ciberespai. Difícilment trobaríem una iniciativa civil en la història de la civilització humana amb repercussions tan profundes en un període tan breu. Del zero als 1.000 milions d'usuaris només en deu anys! L'encert de la invenció dels dos estudiants de Stanford, Sergey Brin i Larry Page, que idearen el cor del cercador –el sistema Page Rank–, és dels que fan història. El gran repte de Google és que no sols colonitza el ciberespai. Està colonitzant tot el món de la vida.

Google ja desborda totes les descripcions. La companyia s'ha situat en el primer front de les empreses «punt.com», i amenaça d'anar incorporant productes i empreses. Google ha celebrat l'aniversari desafiant Microsoft amb el llançament del navegador Chrome, que pretén desbancar l'Explorer (que té un 70% del mercat mundial). El creixement de Google es deu, sens dubte, al motor de cerca tan potent que té i als anuncis associats a la cerca. L'ampliació de serveis com ara Gmail, Blogger, Google Maps i sobretot You Tube, juntament amb l'anunci d'incorporar la cerca per mitjà de veu i de construir una biblioteca i una hemeroteca universals al ciberespai, fan d'aquesta plataforma d'internet la biblioteca infinita imaginada per Borges. Pero, a més, una biblioteca que serà alhora visual i audiovisual (de fet, ja controla més de 250 milions de pàgines d'imatges).

L'impacte de Google sobre tots els àmbits de l'activitat humana és difícil d'avaluar. Segur que les llums de l'invent prevalen ara sobre les ombres. Només el pas dels anys posarà les coses d'internet i de Google al seu lloc. De moment, no em sé estar d'aventurar que Google prefigura més que cap altra l'ambició més universal de colonització del ciberespai i, de retop, de colonització de les potencialitats humanes en el món del XXI. Google es proposa de controlar el procés central de la civilització global: pretén inventariar tota la saviesa present a la xarxa, dotar-la d'una ordenació segons un rang de rellevància en funció de la cerca i distribuir-la al màxim d'usuaris potencials com a font de negoci.

Google basa la força i el negoci en diverses modalitats de colonització del saber, que afecten tant l'estatut del mateix coneixement com l'evolució de les mentalitats, l'aprenentatge o les actituds dels usuaris respecte a l'accés il·limitat a fonts, textos i imatges. Google es presenta com l'ordenador de la Babel actual, bastida sobre l'acumulació exponencial d'informació. Però, a part de ser part interessada, una simple recerca sobre algun tema mínimament complex fa veure que el cercador presenta limitacions sovint insuperables... D'altra banda, s'alcen veus d'educadors, de metges i d'intel·lectuals que alerten dels perills que comporta l'ús continuat de Google, i en general d'internet, en la capacitat d'atenció, de discriminació, de concentració o d'aprofundiment dels usuaris, petits o grans. El llibre de moda als Estats Units es titula significativament: Distracted: the erosion of attention and the coming dark age (Maggie Jackson, 2008).

També és cert que la irrupció de Google requereix i pressuposa la universalització de la societat oberta i de les llibertats. La seva entrada recent a la Xina, per exemple i a pesar de les restriccions, segur que comportarà canvis substancials de relació del gegant asiàtic amb el món. Però l'origen nord-americà de la companyia i la preeminència dels interessos i de les pàgines web del nord ric i anglòfon apareixen sovint com la nova cara de la colonització imperial. En aquest sentit, Google fa un gran servei als angloparlants, oferint-los traduccions automàtiques de gran varietat de pàgines i llengües.

El català, idioma operatiu Parlant de llengües, no puc acabar aquests comentaris sense fer esment d'una bona oportunitat que Google brinda a les llengües minoritàries si, com en el cas del català, saben aprofitar-la. Com tots podem comprovar, el català és una de les quatre llengües amb què podem operar a Google Espanya, juntament amb el basc, el castellà i el gallec. Gràcies a la iniciativa de Softcatalà, Google va acceptar el català com un dels idiomes operatius (una trentena, a part del centenar llarg de llengües amb pàgina inicial). Avui, podem observar que Google ofereix el directori de pàgines web en català més gran de la xarxa (entorn de 100.000), que continua parlant de Països Catalans i que no planteja cap dubte sobre la unitat de la llengua catalana. Per tant, per molts anys, senyors de Google!