dissabte, 27 de setembre de 2008
> Costa a la Brava
la galeria
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
El divendres 12 de setembre del 2008 per commemorar el centenari de la Costa Brava vaig anar-me'n al cine a veure Mamma Mia. En vaig sortir eufòric, ple de vitalitat. Com tothom, imagino. Em van venir ganes d'anar-me'n a Grècia a la recerca del paradís perdut, verge, d'un pam sense construir. Vaig tenir un desig immens de costa mediterrània assolellada, sense massificació, envoltat de gent fantàstica, simpàtica, generosa, molt de peix i assequible, mam a dojo i xefles fins a altes hores de la matinada. Un cop a fora de la sala, em faig un fart de patir per Grècia. No m'hi vull imaginar un d'aquests sapastres que ho han deixat tot emportlandat a la riba occidental de la Mediterrània. És clar que hi ha hotels, complexos turístics i apartaments a Grècia! S'hi han fet barbaritats, com a tot arreu. No obstant això, es poden fer quilòmetres pel costat d'aquella costa que recorda tant el cap de Creus sense urbanitzacions que destrossin aquell paisatge descrit per Homer vuit segles abans de Crist. Tret del cap de Creus, i encara, què queda d'aquella costa de Blanes a Portbou que va descriure Ferran Agulló fa cent anys? De la Costa Brava autèntica n'hi ha tan poc rastre, com d'Ulisses de L'Odissea a Ítaca. Potser queda el cap de Creus, els Aiguamolls, Empúries i algun antic terreny militar. Per això m'entristeixen els cent anys de destrucció de la Costa Brava. Celebrar-los? Valga'm Déu! Institucions amb especuladors i hotelers sense gust amb ganes de festa.
|
