En l'anterior legislatura l'Ajuntament de Palamós va engegar una campanya anomenada Palamós sense sorolls. Més enllà de gastar els diners públics en adhesius que ja no veureu enlloc, vet aquí algunes crues realitats del Palamós amb sorolls que ens toca suportar de dia i de nit, laborables i festius, als que vivim a l'entorn de l'edifici de La Gorga, a l'anomenat «barri vell».
Començant pel vespre, després d'aguantar la musiqueta al carrer d'una taverna veïna, la xerinola dels seus clients i la dels d'un restaurant proper fins a l'hora il·legal en què aquest decideix tancar, ens espera el terrabastall que fan ja de matinada els seus cambrers quan recullen i marxen, crits i engegada de motos inclosos. Passat un interval de relatiu silenci amenitzat per grups cridaners i ciclomotors desfermats, al voltant de dos quarts de tres de la matinada compareix l'escombriaire amb el seu camió, els crits dels operaris, les seves patacades amb els contenidors i els seu senyal acústic de marxa enrere. A les cinc de la matinada ens espera l'aparició estel·lar de la màquina d'escombrar, que, amb el seu penetrant dispositiu acústic d'avís de marxa enrere i el seu terrabastall, ens oferirà un suau i dolç despertar del malson. A quarts de vuit un altre camió de recollida de deixalles, aquest dotat d'un dispositiu de trinxament de caixes eixordador, ens acabarà de despertar. Sumem-hi algun repartidor que deixi anar a l'hora que li vagi bé la seva càrrega llançant-la des del camió, probablement amb la ràdio engegada.
Migdiada de recuperació? Ni parlar-ne! Precisament a aquesta hora és quan comencen a la plaça de la Gorga les competicions de futbol, consistents a xutar la pilota contra les parets de La Gorga i de la veïna església. Aquestes activitats esportives poden perllongar-se tarda i vespre, acompanyades de competicions de monopatí que se sumen al soroll d'aquest «poliesportiu». Afegim-hi també el fet que l'alarma contra robatori de La Gorga es dispara freqüentment.
Tot el que us relato contradiu directament les ordenances municipals en matèria de sorolls, d'horaris d'establiments i de circulació de vehicles pel barri vell. No ens ha de sorprendre doncs que l'Ajuntament de Palamós ja hagi estat condemnat anteriorment en ferm pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sentència número 857/2002, rotlle d'apel·lació 88/2002) per la seva inoperància i passivitat en la defensa del dret al descans i a un entorn saludable de palamosines i palamosins. Naturalment les despeses derivades de la sentència no les han pagat els administratius ni els polítics responsables dels fets, si no els contribuents amb els seus impostos. Palamós sense sorolls? Bona idea! Quan comencem?¡
