«Què és un actor o, bé, una actriu? M'ho pregunto sovint. La meva idea és que els actors som traductors. O intèrprets, a la manera dels que fan traducció simultània, com aquest senyor que és a la cabina. Els actors traduïm per al públic experiències de persones, que poden ser llunyanes a nosaltres en el temps i l'espai. Som persones que recopilem experiències i les tornem al món», va comentar ahir Meryl Streep durant una divertidíssima i a estones emotiva roda de premsa en què va demostrar la seva agudesa responent a una pregunta que, tenint present el fet que Bette Davis va enviar-li una carta amb la qual la nomenava la seva successora, va plantejar-li quina actriu podria agafar-li el relleu: «Bé, jo encara penso durar molt de temps.» També va ser ràpida quan li van preguntar com ho ha fet per no deteriorar-se, tant físicament com pel que fa al seu talent interpretatiu: «He hagut de gastar molts diners.» En relació amb el perquè no ha dirigit mai, també va exhibir la seva (auto)ironia comentant: «Alguns directors sí que creuen que he dirigit i que, bé, tinc idees i opinions per tot. De fet, que en tinc massa.» I encara, en preguntar-se-li a la gran actriu dramàtica del cinema mundial si s'ha passat a la comèdia amb El diablo viste de Prada i Mamma mia!, va respondre: «Bé, en la meva última pel·lícula, interpreto una mare superiora i els asseguro que no es caracteritza pel sentit de l'humor.»

Meryl Streep va reconèixer que la dedicació a la seva família, amb quatre fills, no ha estat un obstacle per a la seva carrera com a actriu, però sí que ha fet que no tingués temps per pensar en la direcció («potser ho faré quan s'independitzi la petita, que ara té disset anys») i tampoc en la producció: «Altres actrius han intervingut en la producció dels seus films, però jo sóc una actriu que espera que la treguin a ballar.» En tot cas, a diferència de tantes actrius d'èpoques precedents i fins actuals, el pas dels anys no ha frenat la seva carrera. L'actriu va indicar una circumstància favorable a aquesta continuïtat: «Cada cop hi ha més dones en la indústria del cinema. Crec que això influeix en el fet que ara hi hagi més papers per a actrius madures o relatius a personatges femenins d'una certa edat. Hi ha dones que intervenen en el finançament d'aquests projectes.»

Meryl Streep va recordar a Sant Sebastià les seves experiències durant els rodatges de Memòries d'Àfrica («per a nosaltres va ser molt intens i, en tot cas, espero que no hàgim contribuït a destruir alguna cosa de Kenya amb el turisme que tinc entès que va arribar després de la pel·lícula»), Julia (un dels seus primers films, durant el rodatge del qual Vanessa Redgrave volia convertir-la a la causa palestina) i Les hores. L'actriu va comentar que en cadascun dels personatges que ha interpretat hi ha posat alguna cosa d'ella mateixa. I també que, en relació amb la seva concepció del treball com a actriu, ha complert un somni de la seva infància: «Quan era petita no volia ser actriu, sinó intèrpret de l'ONU, perquè em semblava que els que fan aquesta feina contribuïen a que s'entenguessin les persones. Vull pensar que, fent d'actriu, alguna cosa he fet en aquest sentit.»