divendres, 26 de setembre de 2008
> Un conte de gats, de veritat
KIM DURALL. BANYOLES (PLA DE L'ESTANY)..
Cada dia, després de menjar, m'estiro al sofà, davant del televisor. Al cap d'una estona em salta a sobre la Filferros, l'àgil i intel·ligent gata negra de casa. I em balla un zapateado sobre la panxa, com volent dir: «Mira'm a mi, i no la televisió porqueria, que ja ni el telediario val la pena. Després es recargola com una ensaïmada, amb la barbeta recolzada a les meves costelles, mirant-me a la cara. I fem una profunda migdiada, completament aliens, tots dos, als infinits anuncis, als Ronaldos de les coces, i als demencials cotxes de carreres dels bonics Alonsos que, cada dia, expliquen les seves avorrides i repetides bajanades que res aporten a la humanitat.
|
