Ara fa un quart de segle l'Ajuntament de Girona va crear una potent eina de transformació i gestió d'un dels espais més emblemàtics de la ciutat i també més degradats en aquell època: el pla especial de conservació i reforma interior del barri vell va néixer amb una immensa tasca i importants reptes al davant.

El nostre Barri Vell, una autèntica joia arquitectònica amb elements patrimonials de renom i prestigi internacional, va patir un procés de degradació propi i típic dels barris vells europeus, un procés que va anar acompanyat de la decadència comercial, a més de l'expulsió de població i la pèrdua de llocs de treball. Un procés que ve de lluny i que té l'origen en les complexes dinàmiques econòmiques i socials de les societats capitalistes contemporànies.

És aquí on el pla esmentat, com a eina dotada de recursos i mitjans, tenia el repte de regenerar el barri, dinamitzar-lo comercialment, culturalment, i dotar-lo dels instruments necessaris per a la seva obertura a la resta de la ciutat, al conjunt de Catalunya i, de passada, internacionalitzar-lo.

Passats els anys crec que és un bon moment per fer-ne una valoració i, si cal, una lectura crítica. No cal dir que el nostre Barri Vell és la nineta dels ulls de Girona, la joia monumental que enorgulleix qualsevol gironí; no podem pas negar aquesta evidència. Però també hem de dir que els promotors del pla van fer una aposta per l'elitització del barri i la seva posterior fossilització. Sí, tenim un barri vell restaurat i molt bonic, però que no té vida més enllà dels turistes que el visiten.

Amb l'aplicació del pla, el barri va patir un important procés d'ennobliment que va expulsar molts gironins (jo en sóc un exemple). Es va aplicar el pla de reforma amb l'objectiu d'elititzar-lo, de convertir-lo en un museu i de desertitzar-lo comercialment. Avui, 25 anys després de la seva aplicació, estem veient com els comerços i establiments amb història i identitat van tancant de mica en mica. L'exemple més recent és l'anunci de tancament del cafè bar La Llibreria, un establiment que feia una funció cultural, que era més que un simple negoci.

Per acabar-ho d'adobar, els col·lectius i entitats que es reunien al barri es veuen obligats a abandonar els locals a causa dels elevats lloguers i això s'afegeix a la pèrdua d'identitat i empremta del barri, i agreuja així el seu perfil de barri residencial i dormitori. Especialment significatiu és el cas de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista, un important focus d'activitat cultural i ambiental que ha estat desplaçat del Barri Vell també recentment.

Una ciutat com Girona, connectada a Europa, amb una evident tradició cultural i un barri vell de primer ordre no ha sabut aprofitar el potencial que significa tenir una població universitària de més de dotze mil joves. El nostre Barri Vell no ha tingut un model, un projecte que explotés al màxim les seves potencialitats culturals i socials. Sempre s'ha dit que els joves a Girona no disposen d'espais per expressar-se culturalment i artística. L'oferta d'oci és excessivament rígida i elititzada, i aquesta és una mancança que el jovent ha patit històricament a Girona. El Barri Vell és un espai prou ampli, amb possibilitats com ara segmentar-lo i diversificar-lo per donar cabuda a les demandes del jovent i cedir-los espais de creació i esbarjo més enllà dels canals convencionals.

Malauradament els responsables municipals, amb la complicitat de propietaris voraços, no han volgut donar resposta a les demandes ciutadanes, i el barri no disposa d'ateneus, casals i altres espais per a joves, i no tan joves. En comptes de diversificar l'espai econòmicament i cultural i obrir-lo al conjunt de la ciutadania, les institucions locals han fet els ulls grossos als processos especulatius i han decidit convertir el Barri Vell en un gran escenari de pedra, pensat per a les masses turístiques que arriben a Girona amb Ryanair.