Hirokazu Kore-Eda ha dut a Sant Sebastià una subtil pel·lícula sobre la descomposició de la família japonesa, que, fins al moment, pot considerar-se la pel·lícula més bella i harmoniosa de les projectades a la secció oficial competitiva, on ahir també va presentar-se el film palestí Eid milad Leila (L'aniversari de Leila), que vol mostrar la caòtica quotidianitat d'una ciutat de Cisjordània a través de la jornada d'un taxista.

La transformació de la família tradicional japonesa, però presentada d'una manera que adquireix una dimensió universal, va ser el gran tema de Yasujiro Ozu, que en certa manera no només es renova a Aruitemo, Auritemo, de Hirokazu Kore-Eda, sinó també en una altra esplèndida pel·lícula japonesa (Tokio Sonata de Kiyoshi Kurosawa), que també s'ha projectat a Sant Sebastià, però com una perla provinent del festival de Canes. El primer ho fa de manera més subtil i irònica, però totes dues parlen de la descomposició familiar, la pèrdua de les il·lusions i, sobretot en el cas de Kurosawa, en la crisi del Japó. Hirokazu Kore-Eda hi afegeix un dels seus grans temes: la presència dels morts en l'existència dels vius.

Kore-Eda, aspirant clar a la Petxina d'Or, torna a demostrar que és un cineasta molt exquisit, però aquest no és precisament el cas del director Rashid Mashrarawi, que ha presentat L'aniversari de Leila. Però, sense voler perdonar la vida a ningú, l'important és que hi hagi una pel·lícula palestina que reflecteixi una determinada realitat. Masharawi confronta un jutge (obligat a fer de taxista per motius burocràtics) obsessionat amb la llei i l'ordre, amb la confusió a causa de l'ocupació israeliana.