Q uan parlem de construir la pau ja estem donant a entendre que la pau no és una cosa natural, espontània i senzilla, sinó que és quelcom que cal construir i que requereix un esforç. De fet podríem dir que l'estat natural de l'ésser humà en el món actual és el conflicte. L'absència de pau va molt més enllà de les guerres, està present en tots els àmbits de la societat i afecta totes les persones i totes les edats: la parella, la família, l'escola, el treball… En realitat ens trobem davant d'una profunda crisi individual de l'ésser humà, amb repercussions globals a tota la humanitat i a tota la Terra, i la resolució d'aquesta crisi requerirà una anàlisi profunda i global d'aquesta situació i dels fenòmens que la caracteritzen. Qualsevol simplificació reduccionista es mostrarà, com ha estat fins ara, totalment ineficient.

Si fem una ullada a la història, veurem que l'ésser humà ha evolucionat des d'èpoques en què el més important era el poble o la tribu, fins ara, en què el que compta és l'individualisme egoista.

Per altra banda, i això podria semblar una contradicció, també estem assistint a una evolució del concepte de nació i de pàtria, cap a un concepte més global de Terra. La globalització també ha portat aspectes positius, i un és aquesta consciència global de la humanitat.

Per tant, ens trobem davant d'una polaritat que hem d'aprendre a resoldre: per una banda desenvolupem un individualisme personal, necessari per arribar a l'aspiració suprema de l'ésser humà: la llibertat, i per l'altra ens sentim cada vegada més membres d'una única comunitat mundial: la humanitat. Aquesta polaritat és l'origen dels conflictes.

Tota l'economia actual està basada en la recerca del màxim benefici personal, és a dir, en l'egoisme, encara que es disfressa amb paraules moderades i socialment acceptades com ara mercat lliure, competència i llei de l'oferta i la demanda, encara que ningú m'ha sabut explicar mai per què és una llei, i qui l'ha imposat.

En una societat construïda sobre la por i la desconfiança en nosaltres mateixos i cap als altres, eduquem malament els fills dient-los que han d'estudiar per tenir una carrera, perquè si no, no trobaran un bon treball. Però aquest principi darwinista de la lluita per la supervivència i per l'adaptació al medi és totalment inadequat per a les persones, perquè els éssers humans som molt més que animals, tenim l'opció de l'amor, de la llibertat i de la creativitat. Si eduquem en principis animals, no ens hauria de sorprendre que ens acabem comportant com animals.

Quina és, doncs, la solució? Realment l'oferta i la demanda és una llei, o tenim alguna opció a la llibertat?

Personalment estic convençut que l'única solució a la polaritat individu-comunitat és l'individualisme ètic, és a dir, des de la llibertat individual desenvolupar la consciència i la responsabilitat global, no motivat per condicionants exteriors ni interiors, sinó perquè quelcom es reconeix com a veritat.

També en banca és possible l'ètica, és a dir, la gestió dels estalvis amb consciència i amb responsabilitat, no deixant-los a empreses que els utilitzaran amb fins purament egoistes, sense tenir en compte com afectarà això les altres persones i la pròpia Terra. Portem els nostres estalvis a les entitats financeres, i només ens preocupem de quina rendibilitat ens donaran, sense assabentar-nos de quin és el comportament general de l'entitat amb les seves inversions.

Fins i tot ho podríem enfocar des d'un aspecte més positiu: utilitzar els diners per millorar la qualitat de vida de les persones i del medi ambient, o sigui, per millorar el món. O dit d'una altra manera, utilitzar els nostres diners de forma lliure i creativa per construir la pau.

No podem demanar a les empreses i als governs que tinguin una actitud envers els altres, si nosaltres no som capaços de ser coherents amb les nostres decisions en una cosa tan senzilla com és gestionar els estalvis. No podem seguir donant suport amb els nostres diners, és a dir, amb la nostra voluntat i amb la nostra força, a aquelles entitats financeres que totalment o parcialment estan finançant empreses que no permeten la pau, que amb la seva ambició cega omplen el planeta de conflictes humans i ambientals. Hem d'estalviar els diners en coherència amb les nostres idees i amb el nostre cor, aquest és un dels conceptes més revolucionaris i eficients per construir la pau. Amb la banca ètica això és possible.