Des de l'aprovació fa quatre anys de la llei que agilitava els tràmits i els temps del divorci, sense passar per la separació, la majoria de ciutadans han optat pel trencament definitiu de les relacions. L'any 2007, no va ser diferent. Només a Catalunya es van divorciar més de 23.000 parelles, un 2,4% menys que el 2006. Les separacions, que són minoritàries, també van disminuir: es va passar de 2.291 el 2006 a 1.435 el 2007. Les nul·litats van disminuir de 31 a 22 en un any. Aquesta tendència a la baixa també es manté a la resta de l'Estat. El nombre de ruptures matrimonials va baixar un 5,8% l'any passat. Canàries i Balears van ser els llocs de l'Estat que van registrar més dissolucions per cada mil habitants, mentre que Extremadura i Castella i Lleó van tenir les taxes més baixes.

En l'àmbit català, la majoria de ruptures matrimonials es concentren a la demarcació de Barcelona. Es van registrar 19.561 de les 25.752 que hi va haver en total. La llista continua amb Tarragona i Girona i es tanca amb Lleida, on no es va arribar a les 1.200 ruptures. A totes les demarcacions, però, es registra un descens, sobretot pel que fa al nombre de separacions.

A través de les dades de l'INE es pot fer un perfil dels matrimonis que trenquen. La majoria tenen entre 30 i 50 anys, són de nacionalitat espanyola, la meitat tenen fills menors d'edat i quan es van casar estaven solters. Val a dir que algunes de les persones que s'han separat un cop tornen a optar pel matrimoni: 1.365 dels divorciats l'any passat ho feien per segon cop. Pel que fa a la durada de les relacions, destaca que el 30% de les persones que es divorcien feia més de 20 anys que estaven junts. Dos de cada deu van decidir trencar el matrimoni entre els sis i els deu anys. L'any 2007, van divorciar-se 190 parelles quan encara no havia passat un any de l'enllaç. El 2006, havien estat 142. De mitjana, en l'àmbit estatal, els matrimonis duren 15,6 anys.

MÉS DADES