No són honestos els que des del Fòrum Atòmic Espanyol, la patronal elèctrica UNESA i un sector de la classe política ens proposen obrir el debat nuclear. Amaguen, però, que el que en realitat volen és desequilibrar la balança de l'opinió pública favorable a la no-expansió de l'energia nuclear. Pretenen confondre una part de la societat desinformada amb la cortina de fum del canvi climàtic i la pujada del preu del petroli. L'operació ja ve organitzada pel lobby industrial Associació Mundial de l'Energia Nuclear (WNA).

És absolutament fals dir que les nuclears no emeten emissions de CO2. Si analitzem l'impacte a l'atmosfera de tot el cicle del combustible nuclear (les mines d'urani, centres de retractament i d'enriquiment, construcció dels murs de contenció de les centrals i emissions dels sistemes de refrigeració) una central atòmica supera de molt la contaminació d'una tèrmica de fuel.

El preu del kilowatt/hora nuclear és infinitament més alt que el produït mitjançant el petroli i el gas si internalitzem els costos que comporten les mesures de seguretat i del tractament i emmagatzematge dels residus. Les baixes dosis acumulatives de radiació segueixen sent un tema tabú que mai no es té en compte. I ja no parlem del risc potencial d'un accident greu com els que varen succeir a Kixtim (als Urals), Harrisburg i Txernòbil, entre d'altres. És que ens hem oblidat que la central Vandellòs I es va desmantellar a causa d'un incendi que va patir el 19 d'octubre de 1989 que si hagués afectat el reactor hauria provocat la contaminació de totes les Terres de l'Ebre? El fet que el 24 d'agost es produís un altre incendi a la sala de turbines no pot ser desvalorat com han intentat fer-ho les nostres autoritats.

El debat nuclear ha començat marginant i censurant l'opinió dels líders antinuclears dels anys 70 encara vius i dels científics i tècnics independents. Se'ns vol fer creure que és possible un debat democràtic i al mateix temps s'impedeix que en els Parlaments autonòmics convoquin aquests experts per discutir a fons sobre la conveniència o no de reactivar l'energia nuclear. El president Zapatero es troba més sol que un mussol en el PSOE defensant la seva posició antinuclear.

Al compatriota olotí Marcel Coderch, un dels pocs crítics amb la fissió formats al Massachusetts Institute of Technology (MIT), secretari d'ERC en Xarxa, se li permet liderar el discurs anti, ocasió que l'enginyer aprofita aplicant un excel·lent sentit comú en matèria econòmica i de coneixement dels recursos energètics. Però la seva és només una de les legítimes posicions. El que realment cal explicar no és la part científica, ni econòmica de l'opció, que són les més divulgades, sinó la política. I en aquest compromís tampoc s'hi apunten Greenpeace i Ecologistes en Acció.

L'energia atòmica està vinculada als genocidis d'Hiroshima i Nagasaki; als efectes de les proves atòmiques en el Sàhara, la Polinèsia, Sibèria i el desert de Nevada. No és legítim rebutjar una energia amb tantes implicacions militars? La nuclear és també un qüestió de consciència. Una elecció de model de societat. Una opció clarament política. Les nuclears per l'enorme perill que comporten afavoreixen un regim policial i ultracentralitzat («l'electrofeixisme»). Generen una dependència econòmica i financera amb els països productors d'urani organitzats mitjançant un càrtel dominat pels EUA.

No ens deixem tampoc la memòria històrica. La nuclearització de Catalunya es va introduir durant el franquisme, amb el suport del Chase Manhattan Bank, amb enganys, desinformació i absoluta manca de transparència. El general Franco i el seu fidel almirall Carrero Blanco es preparaven per obtenir la bomba atòmica a partir dels residus de Vandellòs I, estratègia que tenia l'oposició radical de Henry Kissinger i de la CIA pels interessos geoestratègics dels americans en la Mediterrània.

El debat nuclear és, doncs, per a Catalunya un debat fonamentalment polític. Però ni els nacionalistes de Convergència i Unió ni els independentistes d'ERC mai s'hi han volgut mullar. Uns i altres han de saber, i ho saben, que Catalunya no serà sobirana mentre estiguem hipotecats per l'energia atòmica. En canvi serem més autosuficients com més producció tinguem d'electricitat produïda pel sol i el vent.

El debat polític sobre l'energia nuclear és precisament el que volen evitar les autoritats energètiques i econòmiques del tripartit. Per això abans de parlar-ne els contraris a la continuïtat d'aquesta tecnologia volem que se'ns garanteixi la independència del procés. Que el Parlament de Catalunya i la ràdio i TV públiques obrin les portes a tota la veritat sobre la nuclearització.