La caiguda del cinc de nou dels Minyons va ser ahir d'aquelles que fan mal a l'ànima. Per Sant Fèlix l'havien coronat i s'havien vist moltes possibilitats de descarregar-lo, i els darrers assajos també hi havien acompanyat. «Volíem plantejar-nos Sant Narcís amb els ànims ben amunt», assenyalava el cap de colla, Lluís Mayolas. Els malves, però, no van tenir un dia fi.

Els del Vallès van començar l'actuació amb un correcte tres de nou, i van encarar tot seguit l'anunciat cinc de nou amb folre. Al segon peu, el mastodòntic castell va pujar rebregat i, amb els sisens col·locats, una forta batzegada va sacsejar-lo de dalt a baix. Un cop col·locats els dosos, van aconseguir parar una mica el moviment, però el castell estava ferit de mort: l'enxaneta va fer la primera aleta, i quan anava a fer la segona el tronc va dir prou.

En la repetició, els malves van aconseguir un esforçat quatre de vuit amb el pilar. El quatre de nou amb folre també els va portar problemes. Van enlairar-lo al tercer peu, però no van lligar-lo del tot bé i el castell va patir per l'encaix entre segons, terços i folre. Defensant l'indefensable, els Minyons van coronar-lo i van aguantar fins a treure tota la canalla, però l'estructura va acabar cedint quan ja baixaven els sisens. Un bon pilar de sis va ser el comiat dels de Terrassa.

Els Castellers de Vilafranca, tercers en l'ordre d'actuació, no van necessitar sortir d'un programa que ja tenen apamat per triomfar en la diada. La caiguda de la torre de nou la setmana passada a Tarragona i la proximitat del Concurs de Castells els van fer ser conservadors.

El quatre de nou amb què van encetar la diada va necessitar potser més defensa que la setmana passada, i el tres de nou es va obrir una mica massa, però tot i així van completar-los sense passar perill. Especialment segurs van ser el quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre amb els quals van acabar una actuació que s'havia allargat més de tres hores.