Abans que res, la meva felicitació als companys que han fet possible celebrar el primer aniversari del canal públic Maresme Digital Televisió. La gent del sempre complex sector de la informació som conscients de com costa tirar endavant un nou mitjà, encara que sigui amb el suport i l'empenta de l'administració pública. D'altra banda, tota una garantia en els temps de crisi que corren. La presència, doncs, d'un nou mitjà és motiu reconegut de celebració, que és el que es va fer dijous passat al centre cívic Pla d'en Boet de Mataró, seu de la TDT. Va ser un acte prou lluït, amb representants de les diferents administracions que hi han col·laborat i polítics convidats d'arreu del Maresme que certifiquen la voluntat –sempre més amable que no pas l'obligació– que la televisió sigui un nou referent de comarcalitat precisament en una comarca que mai ha destacat pel foment dels lligams supramunicipals.

Davant d'un públic tan variat i cofoi, una posada en escena acurada i digna –els imprevistos tècnics del directe són perfectament comprensibles– i una valoració positiva i optimista davant el futur, estava convençuda que em sorprendrien amb un missatge nou, rabiosament actual de com les noves tecnologies han d'actuar davant un món globalitzat i tan curull d'informació que comença a ser impossible d'abastar. Doncs, no. No hi va haver grans revelacions, ni fórmules màgiques, sinó un simple retorn als orígens del periodisme. Una constatació que els valors sobre els quals es fonamenta la tasca de l'informador eren perfectament vàlids quan es prenien notes amb un llapis i un paper i ho són ara que els dits llisquen sobre el teclat d'un ordinador. Meravella de les meravelles, doncs. Els grans canvis tecnològics que van sacsejar les dues últimes dècades del segle XX i que han desbordat els primers anys del segle XXI confirmen que la informació, la bona informació, es continua fonamentant en l'objectivitat, el contrast i la professionalització. Tant en els anomenats mitjans tradicionals com en aquells que en poc temps han trobat un lloc prioritari en l'ús que en fan els ciutadans.

Així doncs, no es tracta de replantejar el fons, que tots coincidim que ja ens sembla bé, sinó la forma. Afegir a la vella amiga informació veraç un nou vestit, una proposta més àgil i ràpida en un món més àgil i ràpid. Perfecte. Parlem-ne. I diguem-ho tot. El futur dels canals públics de TDT local es fonamenta a continuar mantenint enlairada la bandera d'una bona informació de proximitat. No s'ha inventat res, perquè la llavor dels mitjans que han precedit la nova televisió ja feia molts anys que era plantada i que donava fruit. Algú ho va deixar anar en el mateix acte: en un món globalitzat, la informació més propera es fa necessària per no perdre's. Missatge amb el qual combrego al cent per cent.

Necessitem la informació local per saber què passa al nostre voltant, per denunciar els problemes i explicar les novetats, i per deixar constància de tot allò que passa en l'espai que ens és més propi: el carrer, la ciutat i el país. Saber pràcticament al moment qualsevol desgràcia que passa a l'altra punta del món no ens hauria de fer perdre de vista que la nostra realitat més immediata també l'hem de conèixer. Per què? Ben simple. Perquè ens pertany i ens obliga com a ciutadans i ens fa diferents com a col·lectiu.