Demogràficament i constructivament, tots tenim la tendència a anar a prop de la costa a viure-hi o a estiuejar-hi, sense que ningú (l'administració) faci res per reequilibrar la càrrega d'aquest vaixell i treure'l d'aquest mal tràngol que està patint. Van passant les dècades i a l'horitzó no s'albira un comandament capaç de redreçar la situació.

Un país desequilibrat no és un país harmònic i paradoxalment quan volem vendre'l sempre ensenyem fotografies dels darrers racons amables i civilitzats que encara ens queden, ben lluny del que pot ensenyar amb orgull per exemple la veïna França, un país que ha viscut i viu el mateix model econòmic, però que ha atenuat tant com ha pogut el mal anomenat «desenvolupament econòmic» i, d'això, n'han estat responsables tant l'administració com la societat civil de l'estat veí.

Tornant a casa nostra, aquest «desenvolupament econòmic» que ens ha portat a la deriva es manifesta un cop més amb aquests nous projectes d'eixos viaris que estan convertint el nostre país en zona de pas, sense la mínima sensibilitat pel territori i la seva gent, amb la consegüent degradació que comporta.

Ja fa anys, potser una quinzena, vaig manifestar que el nostre paisatge semblaria un decorat de pel·lícula tipus Mad-Max, en el qual tot és ple de paisatges postindustrials. Ara hi podríem afegir que té molts tocs de les pel·lícules dels germans Cohen, sobretot pels personatges que retraten i que s'assemblen molt als que tenen el poder d'hipotecar el futur del nostre país. Crec que se'ls hauria de convidar a fer una pel·lícula de la Costa Brava, segur que seria millor, més interessant i divertida que les que encarreguen a Woody Allen.

Tres dècades de democràcia ens han fornit de polítics de «vol gallinaci» que deia Josep Pla, i de «discursos tavernaris» com diu Ramon Folch. De fet, diuen que tenim el que ens mereixem.

I el territori també s'ho mereix? Alguns, uns quants, difícils de quantificar és cert, creiem que no. Ni el territori, ni les generacions futures es mereixen aital desgavell i més ara que ens hem dedicat a tort i a dret a crear observatoris de tot, del paisatge, de la medusa, del mosquit tigre, de la mobilitat...

Si aquests observatoris fossin útils, problemes com el de la mobilitat estarien resolts, però no és així. Avui, una societat desestructurada com la nostra cada vegada ha d'invertir més temps i diners per anar a la feina, a l'escola, a l'hospital, al cinema, a comprar... Depenem del cotxe. Quin gran invent el cotxe!, sobretot per a les multinacionals de l'energia i per a l'administració com a recaptadora d'impostos.

Em preocupa i molt el model viari que s'està imposant al Baix Empordà, perquè no es veu cap indici corrector per adreçar aquella deriva de què parlava abans, al contrari, més carreteres, més autovies... i cap gest en sentit d'afavorir el transport públic regular i eficient. Només amb els 30 o 40 milions d'euros que hi ha de diferència entre l'opció nord i les opcions sud de l'anomenada variant de la Bisbal, quants autobusos es podrien posar en servei, en la meravellosa anella de les Gavarres? Doncs més de 100 i faig curt! Només amb aquest gest solucionaríem la mobilitat de dues comarques: Gironès i Baix Empordà.

I si només adeqüéssim les carreteres actuals, tindríem prou diners per gestionar aquest magnífic massís de les Gavarres, que necessita com moltes altres zones boscoses del país una neteja i posterior gestió i potenciació econòmica. No sé si us hi heu fixat, però la massa forestal (fruit bàsicament de l'abandó del món rural) ens està envaint. Algú va pensar ja fa uns anys que les Gavarres eren/són com un gran petrolier ancorat i que només calia netejar amb seny el sotabosc cada ics anys, per tenir combustible per sempre, fins i tot, hi ha un estudi econòmic fet. Per aquesta idea estem disposats a renunciar a la comissió corresponent, i que sigui l'administració que es pengi la medalla, tot sigui per un bé públic. Ja que corren mals temps pel que fa als recursos energètics fòssils, aquesta seria una opció a considerar per part de l'administració si té voluntat i decisió d'afrontar el futur amb capacitat de «liderar innovació», frase molt utilitzada pels consellers actuals.

En el futur, no només hem d'apostar pel turisme, no podem donar la culpa a la crisi econòmica perquè si fem memòria recordarem que quan hem tingut anys de bonança era perquè en altres zones de la Mediterrània havien tingut crisis molt més greus que les econòmiques. En definitiva, que no podem posar tots els ous al mateix cistell.

Si volem mirar més enllà del nas, cal que des d'ara mateix ens posem a construir el futur, un futur ja de per si incert, perquè canviaran molts hàbits en les immediates dècades.

Això que avui intento esbossar fa anys que experts en socioeconomia ambiental ho estan explicant. Però, és clar, els nostres governants fan l'orni, perquè estan més enfeinats en afers interns de supervivència de les seves pròpies estructures que amatents a treure el país de la deriva. No tenim comandament, potser ens caldrà posar-nos el salvavides i nedar cap a destins incerts, o no?

Amb aquest model desenvolupista i terriblement agressiu per al territori no anem enlloc. La Bisbal i els pobles veïns quedaran diluïts, difuminats i senzillament seran telons de fons difusos sense cap personalitat i atractiu. Zones on es podran penjar uns grans rètols que diguin: aquesta ciutat era... Aquests pobles eren...

Cal que les poblacions directament afectades, encapçalades pels seus governants, amb la Bisbal com a població més gran, facin un acte de generositat i bon veïnatge i liderin un debat serè i rigorós. Ja sé que queden pocs dies per manifestar opinions, però més val tard que mai. De fet, només depèn de nosaltres, aparquem discussions estèrils i afrontem plegats el futur, ja que els polítics plegaran i nosaltres ens quedarem aquí lamentant-nos de no haver fet tot el possible per redreçar el vaixell.