La gran Meryl Streep arribarà a finals de la setmana vinent a Sant Sebastià per rebre-hi el premi honorífic Donostia al conjunt de la seva carrera. Abans, però, hi haurà altres protagonistes, com ara el director Mario Monicelli, que, nascut l'any 1915 a Viareggio i per tant amb 93 anys, serà a Sant Sebastià amb motiu de la retrospectiva que li dedica el festival i que, per tant, inclou pel·lícules tan cèlebres com ara Rufufú, La gran guerra i La armada Brancaleone, a més de moltes d'interpretades per l'impagable còmic Totó. L'altre cicle monogràfic estarà dedicat al director britànic Terence Davies, creador d'un poètic món personal que va causar sensació a Canes amb la seva nova pel·lícula, Of thime and the city.

El festival té un apartat anomenat Horizontes lejanos, que inclou una selecció dels films més destacats de la collita anual a l'Amèrica Llatina, i un altre que, amb el títol Made in Spain, repassa la producció a l'Estat. En aquesta darrera es projectaran els films catalans El cant dels ocells, del banyolí Albert Serra i de pròxima estrena, i Pas a nivell, primer llargmetratge del gironí Pere Vilà que, havent voltat per diversos festivals, té pendent estrenar-se en sales.

Una de les seccions més concorregudes és Zabaltegi (Zona Oberta), que té els apartats de Nous Directors, Especials i Perles d'Altres Festivals. Com a «especials» es projectaran dos dels films més importants del darrer festival de Canes: La frontera de l'Alba, una creació dolorosament romàntica de Philippe Garrel, i 24 City, un nou film del gran Jia Zhang Ke a propòsit de les transformacions de la Xina en els últims anys. Com a «perles» arriben l'última guanyadora de la Palma d'Or a Canes (Entre les murs, de Lauren Cantet) i les noves pel·lícules dels germans Coen, el francès Olivier Assayas (L'hora de l'estiu, amb Juliette Binoche), l'anglès Mike Leigh, el japonès Kiyoshi Kurosawa (Tokyo Sonata) i el palestí Eran Riklis. Això mentre que la secció oficial també projectarà un altre film palestí: L'anniversari de Laia. Finalment, destacar una «perla» dolorosa: Hunger, el treball sobre el cos que fa l'artista Steve McQueen a propòsit de la vaga de fam que va dur a la mort Bobby Sands, militant de l'IRA que reclamava l'estatut de presos polítics negat per Margaret Thatcher.