Fins i tot la tipografia, canvia, en aquesta nova Revista de Girona que aspira a eixamplar l'horitzó dels seus lectors oferint-los un producte cultural de qualitat que sigui també divulgatiu, llegidor i accessible, una voluntat que ha d'ajudar a subratllar la reforma del tractament gràfic, amb la irrupció del color com a novetat més vistosa. Encara que substancialment es manté fidel a la tradició de la qual prové, respectant seccions ja fixes com ara les dedicades a les arts, les lletres, les entrevistes, el dossier o el reportatge, Narcís-Jordi Aragó va destacar la introducció de l'espai «Apunts», disseminat per tota la publicació i consistent en el tractament de temes d'actualitat per mitjà de l'opinió de veus autoritzades en cada qüestió. Més intertítols i frases destacades, a més de la generalització de les entradetes i la introducció de peces complementàries contribueixen també a esponjar els continguts, en els quals s'ha acordat prescindir de les notes a peu de pàgina, les taules comparatives i els gràfics que sovint enfarfegaven els textos més especialitzats. Aquesta informació suplementària, però, no desapareix del tot: els lectors que hi estiguin interessats poden accedir-hi a través de l'edició digital de la revista, consultable al portal www.revistadegirona.cat, que ofereix el mateix sumari que l'edició en paper, descarregable en format pdf, però adjuntant-hi, mitjançant links, el material suplementari, des de l'aparell crític dels textos acadèmics, fins a documents sonors i audiovisuals, fotografies addicionals o enllaços a altres adreces relacionades amb l'article de referència.

Sense cap dubte aquesta és l'aportació més ambiciosa de la nova etapa de la revista, que per primera vegada serà consultable a través d'internet a text complet i de manera gratuïta. Així, qualsevol usuari que ho desitgi pot descarregar-se el contingut de la revista en curs així que hagi aparegut el número següent, i, a través de l'hemeroteca, consultar i descarregar-se tots els articles publicats des de l'any 1955, en què la Diputació va assumir una capçalera que datava de finals del segle XIX, fins al 2007. Els serveis informàtics de la corporació estan treballant ja en l'adaptació digital dels números de l'any 2008, així com en la conversió d'alguns dels articles històrics encara pendents. L'operació ha estat possible a través del conveni de col·laboració amb Racó (Revistes Catalanes d'Accés Obert), un projecte impulsat per la Generalitat per divulgar a la xarxa les revistes culturals i científiques. És per aquesta alternança d'antic i nou que la revista, tal com va expressar-ho Aragó, demostra la seva voluntat de ser «un arxiu del passat però, cada vegada més, una crònica del present i un observatori del futur».

Aquesta és la transformació més radical que haurà experimentat la revista els últims anys, i es fonamenta principalment, tal com van explicar-ho ahir el diputat de Cultura, Roger Zamorano, i el director, en l'aspiració a la transparència, la pluralitat i la professionalització, que es concreta en un cos de redacció encapçalat per Xavier Cortadellas i Gerard Bagué, en l'edició en paper, i Anna Estañol, en la digital, i en l'equip que ha assumit la renovació de la maquetació, integrat per Xavier Roqueta, Pep Caballé i AMDG (Jon Giere i Àngel Madrià).