| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 13 de setembre de 2008 > Creen una plataforma per defensar les tres hores de català en el batxillerat
Un grup de professors es mobilitza contra la retallada que va aprovar el govern el mes de juliolMARCEL BARRERA. Barcelona Objectiu: salvar per al curs que ve les tres hores de català en el batxillerat. Un grup de professors encapçalats per Josep Recorda acaba de constituir una plataforma per intentar evitar la retallada d'hores que el govern tripartit va aprovar per decret el juliol, i segons la qual les hores de català al batxillerat a la setmana es redueixen de les tres que hi havia fins ara a dues setmanals. Segons la nova plataforma, el fet que els alumnes adolescents que han d'entrar en la universitat facin 70 hores menys de classe de català durant els dos cursos de batxillerat és molt preocupant, especialment en un moment de reculada de l'ús social del català i quan els resultats dels exàmens de selectivitat demostren que el nivell del català amb què surten els alumnes dels instituts és molt millorable.
La polèmica per la retallada als estudis de batxillerat d'una hora de català a la setmana que va aprovar el govern tripartit sense gaire soroll el mes de juliol té tots els números de tornar al primer terme de l'actualitat. Un grup de professors encapçalats per Josep Recorda ha constituït aquesta setmana, en una reunió que es va fer a l'institut Congrés de Barcelona, una plataforma en defensa del català que té un objectiu clar: que amb vista al curs 2009/2010 els alumnes de segon de batxillerat tornin a fer tres hores de català i que aquesta retallada, que ja es notarà aquest curs, no es noti a segon. Els professors mobilitzats treballen en aquest moviment des de la primavera passada i consideren inacceptable una rebaixa de la presència del català just quan el seu ús social està en retrocés i les notes que treuen els alumnes en la selectivitat estan sempre sota de les de castellà. La plataforma, que també ha analitzat les dades d'un informe recent sobre el català del Consell d'Avaluació, té la intenció de posar-se en contacte les pròximes setmanes amb les universitats, alguns escriptors, Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que fa uns mesos ja va rebutjar la reforma del batxillerat, així com amb els partits polítics del Parlament. Precisament en l'esfera política, el principal partit de l'oposició –CiU– també té previst fer d'aquesta retallada un cavall de batalla quan el conseller comparegui al Parlament per presentar l'inici de curs. Segons Irene Rigau, «no es pot contraposar, com fa el departament d'Educació, les hores de català a les assignatures de modalitat». Precisament, la necessitat d'augmentar de 3 hores a 4 setmanals aquestes assignatures, així com el fet que el departament creu que el moment d'aprendre a dominar la llengua és en l'etapa de l'educació obligatòria, va ser el motiu que va donar el departament per a la retallada, que també afecta les hores de castellà. Importants líders polítics, com el president de CDC, Artur Mas, i el secretari d'ERC, Joan Puigcercós, s'han interessat per la nova plataforma i es podrien entrevistar amb els professors. D'altra banda, i en un acte insòlit en un inici de curs, el president de Ciutadans, Albert Rivera, té previst presentar dilluns a les portes de l'escola Bogatell de Barcelona, i coincidint amb l'entrada dels alumnes al centre, una campanya denunciant l'«incompliment» de la tercera hora de castellà. |
)
)
|
13,5% és el percentatge d'alumnes immigrats. Aquest curs hi haurà 148.525 alumnes estrangers, la majoria –més del 40%– sud-americans. |
9.400 alumnes d'ensenyament a distància. L'augment dels alumnes en aquesta modalitat respecte a l'any passat és del 23%. L'augment més important es dóna als cicles formatius de grau superior, que passa dels 1.098 alumnes del curs passat als 2.100. El nombre d'alumnes que faran batxillerat a distància també augmenta de manera notable, ja que s'ha passat dels 1.699 alumnes fins als 2.100 d'aquest nou curs. |
63,4% és el pes del sector públic. El pes de l'escola pública no para d'augmentar. El 1999/2000, el sector públic escolaritzava el 57,8% dels alumnes, mentre que el 2003/2004 era del 59,4%, tres punts menys que ara. El sector concertat i privat representa ara el 36,6% del total. Mentre que el nombre d'escoles en la pública ha augmentat en 500 en cinc anys –fins a arribar a les 3.011–, en la concertada s'ha mantingut al voltant dels 1.360 centres. |
6.810 alumnes d'educació especial. El sector públic escolaritza aquest curs 2.967 alumnes d'educació especial, mentre que el privat i concertat n'escolaritzarà 876 més, que sumen 3.843. Pel que fa al total de centres exclusius d'educació especial, n'hi ha un total de 42 públics i 66 de concertats. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assegurat aquesta setmana que en tres mesos presentarà el nou mapa d'escola inclusiva. |
417 milions d'euros. És la quantitat que ha invertit Educació en noves construccions d'escoles. En total, s'estrenen 56 noves escoles i 9 instituts nous, amb un import total de 205 milions. També s'han invertit 103 milions en la rehabilitació i obres de grans ampliacions de 29 escoles i 14 instituts. En relació a equipaments escolars, enguany s'han invertit 56 milions. La inversió per a actuacions de millora ha estat de 42 milions d'euros. |
|
6.810 alumnes d'educació especial. El sector públic escolaritza aquest curs 2.967 alumnes d'educació especial, mentre que el privat i concertat n'escolaritzarà 876 més, que sumen 3.843. Pel que fa al total de centres exclusius d'educació especial, n'hi ha un total de 42 públics i 66 de concertats. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assegurat aquesta setmana que en tres mesos presentarà el nou mapa d'escola inclusiva. |
417 milions d'euros. És la quantitat que ha invertit Educació en noves construccions d'escoles. En total, s'estrenen 56 noves escoles i 9 instituts nous, amb un import total de 205 milions. També s'han invertit 103 milions en la rehabilitació i obres de grans ampliacions de 29 escoles i 14 instituts. En relació a equipaments escolars, enguany s'han invertit 56 milions. La inversió per a actuacions de millora ha estat de 42 milions d'euros. |
1.180.460 és el nombre total d'alumnes. Dilluns que ve començaran el curs 34.000 alumnes més que fa un any. |
||
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|