«Confiem plenament en la col·laboració entre les institucions i el teixit associatiu. Interpretem que les declaracions formulades en termes de promoure patrulles de vigilància volen posar l'èmfasi en aquesta col·laboració, i en cap cas el districte les entén com una voluntat de substitució de l'actuació dels poders públics.» Amb aquesta diplomàtica interpretació, difosa mitjançant un comunicat, el districte de Ciutat Vella va evitar entrar en conflicte amb els impulsors de l'anunci de les patrulles, que el districte atribueix exclusivament a «alguns restauradors», ni veïns ni botiguers. La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, ja ha mantingut contactes aquesta setmana amb veïns i comerciants per tractar el problema i té previst reunir-se a començaments de la setmana vinent amb l'associació de Ferrari. Per això el districte confia que no arribarà a formar-se cap patrulla.

En aquestes reunions, la regidora està informant els afectats dels treballs que ja s'han fet durant l'estiu per abordar l'assumpte dels passavolants. El districte, que abans de l'estiu ja tenia localitzats quatre punts negres, va aprovar al juny un pla per evitar problemes d'aquesta mena a la via pública, i que consisteix a intervenir en les zones conflictives des de diferents àrees de gestió de manera paral·lela. És a dir, enviant-hi policia de barri, però també els serveis socials i els equips de neteja, i fins i tot fent petits canvis urbanístics per evitar que hi hagi qui se senti còmode habitant l'espai públic.

El pla es va impulsar de manera immediata i, segons un informe del districte a part del qual ha tingut accés aquest diari, durant els mesos de juliol i agost els mediadors i educadors dels serveis socials van localitzar i identificar més d'una vintena d'indigents, dels quals el districte té ara una fitxa individualitzada, i van mantenir un total de 67 contactes informatius amb responsables de 18 bars i restaurants de la zona afectada, alguns dels quals van admetre que han donat menjar als indigents a canvi que no molestin els clients, una pràctica que fonts del districte consideren que «no ajuda gens a resoldre el problema», sinó més aviat a enquistar-lo.