Amb diversos premis en festivals de renom com ara els de Canes o Locarno, l'obra de Tony Gatlif gaudeix d'un ampli reconeixement internacional. La seva relació amb el cinema va començar després d'una etapa difícil en què vivia com a vagabund pels carrers de París. Va ser apadrinat per l'actor Michel Simon, el qual el va animar i ajudar a fer el salt al món del teatre. Més endavant començaria a escriure, i l'any 1975 va dirigir La tête en ruine. El seu primer film sobre la cultura gitana va ser Corre, gitano, rodat a l'Estat espanyol ja a començaments dels anys 80. Després arribaria Mondo, el film que el va donar a conèixer a la crítica, i molts d'altres, entre els quals destaquen els premiats Exils i Latcho Drom. Les seves pel·lícules de ficció s'acosten sovint al documental, ja que acostuma a optar per uns actors no professionals que reflecteixen sempre l'heterogeneïtat del poble gitano.

Un altre dels cicles més suggeridors de les seccions paral·leles serà el dedicat als germans Taviani, contemporanis de cineastes com ara Fellini, Pasolini i Ferreri, en l'època daurada del cinema italià dels anys seixanta. Des que van debutar en la direcció, Paolo i Vittorio van fer un cinema amb un notable compromís polític. La creixent importància del documental es farà evident amb la presència d'Andres Veiel, un dels grans creadors alemanys de l'actualitat que, tot i tenir una obra curta, ha esdevingut un referent. «És un cineasta molt sòlid que vol trencar els límits del documental i la ficció però també del públic i el privat, del teatre i el cinema, etcètera. Per això li hem demanat que faci una masterclass en la qual qüestionarà la llibertat d'acció en el camp del documental i en valorarà els seus límits ètics», explica Margarita Maguregui, cap visible de l'equip directiu del festival.

Pel que fa a la competició oficial, un total de 80 títols, procedents de 34 països d'arreu del món, concorreran a concurs entre el 14 i el 22 de novembre. Maguregui remarca l'alt nivell de les pel·lícules presentades –la tria s'ha fet d'entre 2.200 de presentades–, amb temàtiques molt diverses, tot i que hi predominen els temes com ara la immigració. Igual que en altres edicions, la programació començarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'espectador que vulgui conèixer films aliens tindrà ocasió de seguir els circuits comercials fins a les seus corresponents: els cinemes Maldà, la FNAC-Triangle, l'Institut Francès, la Casa Amèrica i, per primer cop, l'Auditori del MACBA. El premi més dotat serà per al millor llargmetratge (6.000 euros); després el de millor documental (4.000 euros) i els de millor curtmetratge i millor animació (2.000 euros cadascun).