divendres, 12 de setembre de 2008
> Treballar amb xarxa
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
La informàtica ha aportat al llenguatge l'expressió treballar en xarxa, però molt abans les arts del circ havien consolidat la frase treballar amb xarxa. Algunes troupes de trapezistes estenien una xarxa que els emparés i evités de caure a terra en cas d'error en els exercicis aeris. D'una frase a l'altra canvia només la preposició, però el sentit és molt diferent. El capitalisme, com els trapezistes, treballa amb xarxa. Ho hem tornat a veure ara, que el govern dels Estats Units ha pres el control de les dues principals entitats hipotecàries del país. Als últims quinze anys ens hem fet un tip de sentir les paraules desregulació, liberalització, privatització. Es tractava que l'estat intervingués el mínim en el mercat, que havia de ser gloriosament privat, regit per la sagrada llei de l'oferta i la demanda. Màxima llibertat econòmica, fora normes, controls, traves, lleis. I no només això: calia que l'estat vengués els seus actius i companyies i que privatitzés els serveis públics. Així funcionaran millor, deien. Després hem vist que era una gran mentida. Però ja està fet, ja està gairebé tot en mans privades, que d'això es tractava. Ara bé, quan els directius han pres decisions forassenyades i han estirat més el braç que la màniga –el capitalisme és un sistema que, per principi, sempre intenta estirar més el braç que la màniga–, aleshores el trapezista cau i sort en tenim tots que encara existeixi la xarxa de l'estat, aquella institució tan criticada i repudiada, i que sigui capaç d'aguantar el cop. La funció de l'estat, segons el concepte clàssic, és procurar el bé comú dels ciutadans. És el que ha fet ara el govern nord-americà: prendre la iniciativa abans que el desastre es multipliqués. En aquest cas hi estava més obligat que mai, perquè Freddie i Fannie són companyies amb garantia pública, encara que en mans privades, però no serà la darrera ocasió. Volen que l'estat s'aprimi i cobegen els seus béns, però després ha de ser l'estat qui pari el cop provocat pels disbarats que han comès, empesos per la seva fam insaciable de diners. Així rai...
|
)
