La reivindicació nacional en la celebració de l'Onze de Setembre ha quedat gairebé emmarcada en l'anècdota. L'ha substituït, de moment aquest any, la reivindicació econòmica per millorar la situació de les arques municipals. Els discursos en moltes de les diferents ofrenes florals que es van repetir als diversos municipis van servir per posar de manifest el que ja fa anys que es reclama, tot i que amb veu més alta els últims dies: que en el debat sobre el finançament no s'exclogui els municipis perquè «ja fa massa anys que tenen el paper de ventafocs», ho resumia l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez. El socialista recordava que els ajuntaments assumeixen competències i serveis que pertoquen a altres administracions i que això suposa fins a un 30% de la despesa municipal. A Rubí, el mateix argument repetia la també socialista Carme García, com a la tarda ho faria el de Terrassa, Pere Navarro. A Sant Cugat, Lluís Recoder (CiU) va optar per un discurs més ideològic en què va demanar un «compromís personal amb el futur del país, amb la llengua, amb la nostra cultura, amb Catalunya», però també va tenir paraules sobre el nous sistema de finançament, en aquest cas el català, assegurant que «com a país no ens podem permetre el luxe de negociar dividits».

ESTELADES I OFRENES
La Diada va transcórrer amb normalitat i amb absència d'estelades en els actes oficials excepte a Sant Llorenç Savall. A diversos municipis com ara Sabadell, Terrassa i Sant Cugat, Òmnium Cultural, la JNC, les CUP i ERC van demanar als governs, sense èxit, que les hissessin i en les ofrenes floral, almenys en el cas de les dues capitals, ningú va ser xiulat. Més de 200 persones van assistir a la que es va fer al matí al monument a Lluís Companys del costat de la Masia de Can Rull a Sabadell. A la tarda es va fer la de Terrassa a la plaça Onze de Setembre organitzada per l'Associació de Veïns de Vallparadís. La seva presidenta, Carme Folch, es va alegrar que finalment comencin en dos mesos les obres per canviar la imatge de la plaça.

Concerts, actuacions de grups de cultura tradicional com castellers, geganters i bastoners, i xerrades s'han repetit aquests dies per commemorar la Diada.

MOTS ENCREUATS
A Viladecavalls han volgut fer un homenatge a la llengua i a la participació de la ciutadania en una iniciativa que ha permès resoldre en menys de quatre mesos uns mots encreuats que tenien més de 21.000 definicions: 4.154 definicions i 10.000 caselles en català i 16.855 definicions i 44.100 caselles en castellà. La iniciativa, anomenada Viladecavalls té la Paraula, va sorgir d'un veí de les Carenes de Can Turu, Romà Cervelló, que en aquests mesos s'ha convertit en un personatge mediàtic i, fins i tot, ha rebut cartes de suport del rei Joan Carles; el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; i del president català, José Montilla. Ahir els centenars de veïns que han participat a resoldre'l podien obtenir un certificat de participació a la biblioteca Pere Calders. Ara s'està pendent que el Llibre Guinness dels rècords certifiqui que són els mots encreuats resolts amb més participació del món.