Un estudi recent de l'Associació Catalana de Sociologia concloïa que els catalans estem perplexos perquè l'economia del nostre país ja no és capdavantera. I per perplexitat definia un estat de gran confusió, de vacil·lació. Faig meves unes paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira que deien que, de fet, més que perplexitat, estem en un estadi d'esgotament civil. D'extenuació, que deia la meva iaia quan no podia més. Però això no és d'ara, sinó que ve de lluny, de molt lluny, pràcticament des del moment en què els catalans vam perdre les nostres llibertats. Mentrestant, anem engreixant el tresor de l'Estat i observant perplexos com dirigents polítics d'altres comunitats que mai no en tenen prou, tenen la poca vergonya i la barra de titllar-nos d'insolidaris.

Enguany es commemoren 300 anys de la derrota de Catalunya a les mans de les tropes espanyoles de Felip V. A més, però, enguany la Diada s'emmarca en el context reivindicatiu del nou sistema de finançament, que s'ha de començar a negociar i que, ben portat, amb la unitat de les forces catalanistes i democràtiques, ens pot portar al principi de la fi, al renaixement com a país amb plens drets i capacitat decisòria... ja veieu si ens conformem amb poc.

Tot és començar. Fins ara, a Esquerra érem els únics que ho vèiem, això. Però sembla que ara a la resta de partits els ha caigut la bena dels ulls. Benvinguts! Benvinguts perquè la unitat sense fissures serà un clam massa fort com per tornar-lo a silenciar. I aquest és el camí: fer pinya com a país per ser més forts i tornar l'orgull i la dignitat a les generacions passades. Tots a l'una, partits i societat civil, per guanyar primer la batalla del finançament i després la llibertat com a poble. Espanya ens costa massa quartos, em recordava un amic... i no és cap tòpic.

*Lluís Aragonès és exsenador i president regional d'ERC al Camp.