dijous, 11 de setembre de 2008
> El bateig
la galeria
LLUÍS FREIXAS MASCORT.
I Ferran Agulló posà nom a la Costa Brava, però, on va saltar la guspira de la idea? Al cim de Sant Elm, a Sant Feliu? Al puig del Convent de Blanes? A Begur, en un sopar de prohoms de la Lliga, com afirma Josep Pla? Si, com sembla, aquest sopar va ser l'any 1905, potser Begur hauria arribat primer, però com que les paraules volen els honors oficials són per a la publicació de l'article on s'utilitzava per primer cop la denominació «costa brava», encara sense categoria de topònim, demà farà cent anys. Anem, doncs, a les fonts. Expansions líriques a banda, l'autor indica a l'article que a llevant hi té «una esplèndida decoració de caps i roques» fins a les muntanyes de Tossa, i a garbí, «la plàcida corba de les platges de Blanes i s'Abanell, fins a la punta de la Tordera». Per si hi ha dubtes sobre punts cardinals, direcció dels vents o sobre cap on mirava Agulló, el text es pot comparar amb un altre d'ell mateix que descriu la vista des del puig del Convent: «A garbí, la platja de s'Abanell, amb el cap de la Tordera (...) I a llevant, l'esplèndida decoració de la Costa Brava amb sos bastidors de Calabona, de l'Agulla» fins a Tossa, «que negreja com les muntanyes de Sant Grau, que li fan de capçalera». És evident que els textos són germans, però si es tracta de situar quin paratge va inspirar Agulló abans d'escriure-ho, això fa tant de mal dir que podem estar-hi cent anys més. No deu ser en va que la placa de Sant Elm digui que des d'allà «intuí» el nom: les intuïcions no deixen rastres documentals.
|
