dijous, 11 de setembre de 2008
> L'endemà de l'Onze
de set en set
JORDI GRAU.
Si davant d'una situació de crisi profunda la recomanació dels experts és posar-hi bona cara, arremangar-se i anar per feina, estem en el moment idoni per fer-los cas. La crisi és tan evident que fins i tot Zapatero en pronuncia la paraula, la UE anuncia sense embuts que l'Estat espanyol entra en recessió i a casa nostra celebrem la Diada Nacional amb les collonades de sempre: pengem o no pengem l'estelada, despengem o no despengem l'estanquera, reivindiquem o fem festa, anem units o com sempre... Això és el que els convé, que aquí no tinguem clar el camí a seguir i que continuem el que ens marquen. Fem el que fem, és el seu camí i són ells qui ens cobren peatge. Que ningú s'enganyi, no vull dir que penjar l'estelada pel centenari sigui una collonada, sinó discutir-nos per això, només per penjar-la un cop a l'any o cada aniversari rodó. Hauríem de discutir si cal cada dia, o si ens cal només la senyera o si a la majoria ja els va bé la legalitat actual. I discutir què fer en qualsevol dels casos. I reclamar units el que, si s'imposés la tercera opció, li pertocaria al país d'un Estat que ens fa de madrastra i només se n'aprofita. Però no, aquí les unitats es trenquen per una foto, per un titular o per la conveniència dels que ja els va bé com anem. Ho tenim fotut, per la crisi econòmica i per la crisi que vivim com a país. Commemorem l'11 i fem com els nostres avantpassats van fer el 1714: l'endemà, posem-nos a treballar, això sempre i quan tinguem feina.
|
